22.8.19

Encara corres?


Sovint em trobo gent que em diu allò tan clàssic de “Encara corres?”. Se li diu a tothom. Però sé que a mi, el que en realitat voldrien dir-me és “Encara corres a l’edat que tens?” Si m’ho preguntessin així els hi respondria que corro per tractar de mantenir-me físicament i mentalment, i per allunyar tot el que puc els problemes de la vellesa. I els hi diria que ho estic aconseguint. Toco ferro, però crec (veig) que de moment ho estic aconseguint. Els hi diria que em trobo bé. Que mantinc les il•lusions i els ànims, i ho atribueixo, precisament, al córrer. Potser la genètica hi té també a veure. Però, per si de cas, corro. Cada cop més a poc a poc, però no ho deixo. Tinc molta sort. Em sento il·lusionat, per exemple, en pensar que, encara que sigui a poc a poc, correré la marató de Bcn de l'any que ve. Tinc molta sort. Em sento animat  en veure que encara està lluny el moment que no em pugui valdre per mi mateix.  He dit que ‘tinc molta sort’, però és una frase feta. Crec que mantenir-se en forma no és únicament una qüestió de sort; un hi ha de posar de la seva part.  Els hi diria que val la pena moure’s amb certa intensitat per gran que se sigui. Els beneficis que reps, tan físics com anímics, són molts. No sé si m’entendrien. Però potser, algun dia, els podria ajudar recordar les raons de per què corre algú que està a punt de complir els vuitanta-un. Un besavi que ho necessita, com necessita el respirar.

Miquel Pucurull
22/08/2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada