Es diu que Luci Minici Natal, nascut a Bàrcino el 96DC va ser el primer olímpic català de la història. Fins i tot, en el seu honor, a Barcelona hi ha un passeig que duu el seu nom. Però no és veritat; no va ser ell sinó un esclau seu. En Lucius gaudia d'una bona posició social; va fer carrera política a Roma, i als 32 anys se li acut participar en la 227 Olimpíada. Se’n va a Tàrraco, on se celebraven unes curses de quadrigues classificatòries per as Jocs. Compra un esclau, que és el millor auriga que hi ha a la ciutat, perquè participi en nom seu. L’esclau guanya la cursa i es classifica per anar-hi. Torna a vèncer. I com que a l'antiga Grècia el guanyador d'una cursa de quadrigues era el propietari del carro i els cavalls, es fa inscriure el seu nom en un monument: "Lucius Minicius, natural de Bàrcino, vencedor de la 227 Olimpíada". (Una copia de la inscripció feta en el monument, que està a Olímpia, figura davant l’edifici de l’INEFC, a Montjuïc). De l’esclau, l’autèntic guanyador, no se’n diu ni piu enlloc. No se sap ni el nom. I és que sempre, també a l’esport, hi ha hagut rics i pobres.
17/09/19
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada