Fa un parell des setmanes una mexicana de 42 anys, María Isidora
Rodríguez, va quedar primera dona en una ultra de 63 km al seu país. El
singular és que la mexicana ha estat notícia perquè pertany a la tribu dels
Tarahumara, i va córrer la cursa amb sandàlies. No li deuria ser massa difícil, perquè els
indis tarahumaris, com es descriu en l'exitós llibre de Chistopher Mc Dougall, “Nascuts per córrer”, son capaços de fer-ho
sense descans i descalços durant centenars de quilòmetres. Ella ho va fer amb
unes sandàlies de cautxú. Ah! I amb un vestit de roba que li arribava als
turmells. Contrasta, tot plegat, amb la necessitat que tots tenim d’anar
equipats a la última per córrer. És molt divertit: samarretes tècniques de
baixa densitat; malles, mitges i mitjons compressius; paravents florescents;
sabatilles minimalistes, sabatilles voladores, sabatilles per a pronadors, per
a supinadors, per a corredors corpulents, per a nyicris... i amb tota mena
d’artefactes: GPesses, braçalets per al mòbil, pulsòmetres, podòmetres, rellotges
amb alarmes, ulleres tornassolades…No segueixo; enumerar tot el que ens fa
falta actualment per fer una cosa tan senzilla com córrer no hi cap en una pàgina del blog.
Miquel Pucurull
07/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada