26.8.16

Samia Yusuf, l'atleta ausent a Rio

No va participar als Jocs de Rio de fa uns dies. L'atleta somali Samia Yusuf va commoure el públic de l'estadi de Pequín fa vuit anys, en els Jocs Olímpics d’aquella ciutat. Ovacionaven la seva voluntariosa arribada en una sèrie classificatòria dels 200 metres. Havia viatjat des de la misèria, només plena d’il·lusió, desnutrida i sense equipament adequat.

Es va presentar a la línia de sortida  amb una samarreta, unes malles, una cinta blanca al cap i unes sabatilles de claus que una atleta del Sudan li va deixar en préstec. Va creuar la meta en un temps de 32.16, deu segons més tard que la resta de les atletes. Arribava sola, molt lluny de les demès, però mostrava a tothom un veritable esperit olímpic.

"Ha estat una experiència bellíssima, he desfilat amb milers d'atletes del món", va dir en tornar a Somàlia després de la seva experiència olímpica.

Samia va néixer el 1991. Era la més gran de sis germans, filla d'una venedora de fruites i d’un pagès que va morir en el conflicte bèl·lic que hi ha en aquell país des de fa anys.

De petita, sempre ha estat la més ràpida del col·legi i de la seva ciutat, Mogadiscio. Es fa adolescent. Córrer l’apassiona. No entrena en una pista d’atletisme perquè la que hi ha està malmesa. Ho fa pels carrers, on molts dies se’ls troba bloquejats per l’exèrcit. Corre sense cronòmetre, descalça, però amb una amplia petjada natural. Veu proves d’atletisme a Europa a la televisió d’un centre de joves, i malgrat els prejudicis tribals en contra de que les dones facin esport, es promet a sí mateixa que correrà en uns Jocs Olímpics. Al maig de 2008 queda campiona d’Àfrica dels 100 metres. La seleccionen per a que representi Somàlia, i mesos després, amb només 17 anys, va a Pequín per participar en els seus primers i últims Jocs.

No va participar als Jocs de Rio de fa uns dies, deia al principi. I tampoc als de Londres quatre anys després d’aquella emotiva cursa a Pequín. No va poder fer-ho perquè Samia Yusuf va morir al mar, a la recerca d'una vida millor, mesos abans dels Jocs del 2012.

Havia pres la decisió d’anar a Europa per tal de millorar la seva tècnica. Molt motivada, esperava que la seleccionessin per als Jocs de Londres i volia fer-ho en millors condicions que a Pequin. La seva mare va vendre fins i tot un petit terreny per finançar el seu viatge i que pogués així complir la seva il·lusió i passar a tenir una vida allunyada de les guerres i la precarietat. En una odissea, va travessar l'Àfrica de Somàlia a Líbia durant un any, amb tot tipus de calamitats.

En arribar a Líbia va ser empresonada un temps a Trípoli, sense que es conegui la causa. Quan la deixen en llibertat es va embarcar amb direcció a Itàlia amb un grup de immigrants. L’embarcació va ser interceptada per la guàrdia costanera italiana i el grup es va llençar al mar amb un últim esforç d’arribar a la costa. Ella no sabia nedar i es va ofegar. Una nit del mes d’abril de 2012, el somnis de l'atleta olímpica Samia Yusuf van acabar al mar Mediterrani.

                                                       -----------------
Miquel Pucurull
 26/08/2016

Apèndix.

 Fa dos anys, l’escriptor italià Giuseppe Catozzela va escriure un llibre que ha estat traduït al català com "Córrer sense por" de l'editorial Sembra Llibres, i al castellà “Correr hacia un sueño” de Grijalbo, on explica l'admirable lluita de la jove per assolir el seu major desig: convertir-se en atleta i obrir-se camí en un país marcat per la guerra, el fonamentalisme i la manca d'oportunitats per a les dones.

2 comentaris:

  1. Hola Miquel,

    La història de la Samia també la van traduir al català els editors de Sembra Llibres.

    http://sembrallibres.com/llibres/correr-sense-por/

    La història de la Samia és terrible per tot el que comporta, les dificultats que havia de superar al seu propi país i les situacions que amb una força digna d'admiració va superar en intentar arribar a Europa per assolir el seu somni. Córrer en representació del seu país, però sobretot de la gent del seu país.

    Una gran història i un grandíssim exemple per a tots.

    Una abraçada,

    Marta Gil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Marta. Explicito a l'apèndix la teva informació.
      Una abraçada.
      Miquel

      Elimina