Amics i amigues, fa uns dies s’han complert cinc anys de la mort d’un atleta excepcional, el canadenc Ed Whitlock. Excepcional perquè als 85 anys va córrer una marató en menys de quatre hores. Exactament 3h56 a Toronto l’octubre del 2016, cinc mesos abans que es moris per un càncer als 86. I excepcional, fora de mida, perquè el seu currículum com a veterà és sorprenent. Se m’esgoten els adjectius per lloar la seva trajectòria atlètica. Va ser el primer al món, i únic fins ara, de córrer una marató en menys de tres hores als 74 anys. Ho va fer en 2h58 a la de Rotterdam del 2005. I un any abans, amb 73, en quatre minuts menys: 2h54. Per fer-nos una idea, segons un taula d’equivalències que existeix, aquestes marques corresponen als temps que fan els millors atletes africans d’ara, Kipchogue i companyia, cinquanta anys més joves. L’Ed Whitlock havia fet una mica d’atletisme en la seva joventut, però ho va deixar. Més enllà dels quaranta va tornar a fer-ne, i va ser a partir de la seva jubilació quan va destacar de manera especial. Un corredor portentós, capaç de fer, repeteixo, 3h i 56 minuts en una marató als 85 anys, que equivaldria a rebaixar, fins i tot, les famoses dues hores que tracten de fer, infructuosament fins ara, els kenyans. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.
Miquel Pucurull
20/03/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada