Amigues i amics, ¿heu sentit a parlar de l’”efecte Bannister”?. Us l’explico. Fa 70 anys, el 6 de maig de 1954, a Oxford, l'anglès Roger Bannister va ser el primer atleta que va córrer la milla (els 1.609 metres) en menys de quatre minuts. Una fita perseguida pels millors corredors de mig fons, semblant llavors al que és ara baixar de les dues hores a la marató. L’objectiu era superar el record del món que estava en 4.01 des de feia nou anys. I ho va aconseguir. Va fer 3 minuts 59 segons i 4 dècimes. Fins aleshores es deia que cap ésser humà podia baixar dels 4 minuts. Fins i tot, alguns metges asseguraven que qui ho provés podia morir en l’intent. Però Bannister, un estudiant de medecina i atleta no professional, va creure que si que podria. Va ser el primer en creure que els 4 minuts era una barrera que podia superar. Va pensar que no era impossible d'aconseguir, sinó que tothom deia que era impossible. Va estar convençut que podria, i va poder. I després d’ell ho van fer molts. El temps es va anar reduint , fins el punt que actualment el record és de 3 minuts 43.13. Es diu que l'”efecte Bannister” es un fenomen psicològic: quan un rècord dels inabastables és batut per primer cop, és relativament factible que sigui superat per altres aviat, i demostra que, a l’atletisme, les barreres són moltes vegades més mentals que físiques. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
01/02/2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada