¿S’haurien de “compensar” les classificacions de les maratons per edats i sexe?

El que arriba primer en una cursa és el que corre més ràpid i ha de ser el vencedor, això és inqüestionable, però no és menys cert que l’edat i el sexe és un condicionament fonamental perquè sigui així. I si una prova popular està formada per participants de totes les edats, homes i dones, potser seria just que es considerés aquesta circumstància més enllà de que hi hagin premis per categories, on, per cert, els trams d'edats dels reglaments són sovint molt discutibles.

Dic que potser seria just, però no tinc gens clar que la idea prosperés. I tampoc vull abanderar cap proposta. Només abordo el tema com a constància en aquest Calaix del món del córrer.

El cert és que quan s'ha fet algun intent en aquest sentit no ha tingut cap èxit. A les maratons de València dels anys 1995 i 1996 es va tractar que les diferents edats o sexe dels participants no fos el que determinés la classificació. La modalitat es basava amb el fet de que els corredors sortien per grups d’edat, esglaonadament. Com més veterans més temps d’avantatge. Per posar un exemple, els de més de 65 anys, sortien trenta-vuit minuts abans de la sortida oficial; els d’entre 60 i 64, trenta minuts...i així successivament fins arribar als de menys de 40 que tenien la sortida a l’hora establerta com oficial.

La primera vegada no va passar res especial, però el 1996, Manuel Rosales, un veterà molt bo, de 60 anys llavors,  va entrar primer aprofitant l’avantatge de sortir abans. Va necessitar 2 hores 41 minuts i 28 segons, però el rellotge de l’arribada senyalava que havien transcorregut 2h13'51" (el temps des de la sortida oficial) i va guanyar. Es va produir un gran desencís -per no dir una altra cosa-  dels corredors que en circumstàncies normals s’haurien classificat per davant. Alguns no s’havien llegit el reglament i afirmaven que havien corregut la prova en menys temps i els corresponien els premis en metàl•lic que s’enduien els veterans. Es van desencadenar fortes polèmiques i l’experiment  es va deixar de fer.

Manuel Rosales

Com sigui, existeix una Taula establerta per la IAAF fa temps, que segons l’edat i el sexe del participant en una prova, atorga determinats punts al temps realitzat, amb la qual cosa, en té més qui, amb una mateixa marca, té més anys. L’anomenen la Taula Compensada. La van realitzar perquè entenien que no es pot posar en el mateix sac el temps que fa  un atleta jove amb el d’un atleta veterà, i havia de ser valorat.

Per posar uns exemples, el càlculs de la Taula estableixen el següent:

Un corredor de 36 anys que acabi una marató en 3h30 obté 59,55 punts

Un corredor de 56 anys que l’acabi en 4h00 obté 61,41 punts

Una corredora de 36 anys que l’acabi en 3h45 obté 61,36 punts

Una corredora de 56 anys que l’acabi en 4h30 obté 64,18 punts

Es a dir que, el temps d’un corredor que fa la marató en mitja hora més que un altre, però té 20 anys més, és millor (segons la Taula). I el d’una corredora que la fa en tres quarts d’hora més que una altra que és 20 anys més jove, també és de més qualitat. I a més a més, el seu temps, tot i ser el més alt, és el millor dels quatre de l’exemple.

S’ha de dir que el sistema no ha generat mai cap interès. Recordo que fa uns anys, algunes proves cronometrades per Championchip (la marató del Mediterrani i altres) varen afegir a la classificació oficial una de paral•lela amb els resultats d’acord amb aquesta Taula, però no va quallar i ha deixat de fer-se.

En qualsevol cas, com un divertiment curiós, la Taula en qüestió té la virtut de permetre comparar la “qualitat” de la marca d’un mateix amb la d’un altre participant de qui se sàpiga l’edat.

En aquesta web,
http://www.xtec.cat/~aparra1/zancadas/taulacompensadaequip.htm, que es va confeccionar per valorar els temps d’uns equips de 4 d’una acció anomenada “Corre la marató amb amics i amigues” que es va fer fa uns anys per a la marató de Barcelona, es poden comprovar de forma automàtica els punts que corresponen a cada cas. Insisteixo, és un entreteniment, qui sap si adequat per aquests dies d'estiu. 

Miquel Pucurull