28.6.15

No vull ser un ancià

Tinc 76 anys i la societat em considera un ancià. No ho sóc. No vull ser-ho. No vull ser un llast per a la meva família, ni una llauna per als meus amics, ni una càrrega per a la Seguretat Social. Tracto de no oxidar-me mentalment (escric, llegeixo, estic al corrent del que passa al món) i de no rovellar-me físicament (corro al voltant d'una hora i quart 5 vegades a la setmana).

El món em considera un vell. No voldria semblar pretensiós, però no ho sóc. Aquest diumenge vaig córrer a la pista de la Marbella el 1.000 solidari per l'ELA en 5'09.

 
La gent em considera un ancià. Però no ho sóc. No vull ser-ho. Al març vaig fer la meva 45 marató (5h39) i ja m'he inscrit per a la de l'any que ve. Ho faig per recaptar fons per a la investigació sobre la diabetis infantil.

Tinc sort. Mantinc il·lusions i projectes.

Voldria que aquest escrit servís per reivindicar que a una edat avançada es poden fer coses. Només cal proposar-s'ho.

Miquel Pucurull
28/06/2015

Vaig enviar una carta als diaris. La van publicar l'Ara, El Punt-Avui, La Vanguardia i el Periodico.


Dies desprès se'n va fer ressò en Josep Maria Espinàs en el seu article diari a El Periódico.


2 comentaris:

  1. Moltes pero que moltes felicitats, Sr. Pucurull.

    5:09 es un GRANDISSIM temps.

    Sr Pucurull no soy mucho de comentar en los foros, pero no quería dejar de comentar su gran trabajo, de verdad que es un placer leerle.

    Muchas gracias.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Josema.

    ResponElimina