1.4.17

Vosté preguntarà per què correm

 


Marciano Durán, escriptor uruguaià d'èxit i corredor popular, autor del famós article "Esos locos que corren" ( que vaig traduïr i està en aquest blog: "Aquests bojos que corren"), té escrit un sublim poema: "Usted preguntará porqué corremos", que també m'he permès fer-ne una traducció lliure. 

VOSTÈ PREGUNTARÀ PER QUÈ CORREM

Si el fred ens perfora fins als ossos/ 
i el sol ens crema de baix a dalt.
Si el vent ens retorna al principi/ 

i el desànim ens amaga el final...
Vostè preguntarà per què correm.
Si cada pujada costa fins l'ofec/ 

i en el pendent estan les caigudes.
Si les forces ja no són les de l’inici/ 

i la ruta està plena de muralles gruixudes...
Vostè preguntarà per què correm.
Si l'aire disminueix fins a l'asfíxia/

 i respirar es torna un combat.
Si la set resseca els camins/ 

i ens assalta el fred i el refredat...
Vostè preguntarà per què correm.
Correm perquè el pas no és prou/ 

i no és prou ni el cant ni el riure ni la fressa.
Correm pels assenyats que, estranyats/ 

veuen passar als bojos amb pressa.
Correm en un món molt sensat/ 

regit per la típica cordura.
Correm com bojos, reclamant/ 

el dret al parèntesi que ens cura.
Vostè...¿Insisteix un cop més a preguntar?
Correm, senyor, tingui-ho clar/ 

perquè no ens van ensenyar a volar.

Marciano Duran



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada