1.4.17

L'atletisme femení: 21 anys prohibit pel franquisme

No és estrany que hi hagi diferència entre el nombre d'estrangeres que corren maratons i les espanyoles. La primera anglesa  ho va fer fa  noranta anys, i la primera nord-americana  en fa més de seixanta, justament quan aquí, l’atletisme femení estava prohibit pel franquisme. 

No es sorprenent, deia, el retràs que existeix respecte d’altres països. La dictadura no va deixar, des de 1941 i fins el 1962, que les dones espanyoles fessin cap prova atlètica. Consideraven que l’atletisme era un perill perquè podia complicar-los-hi la maternitat. I deien, fins i tot, que podia afavorir la masculinitat.

L'entrenador Bernardino Lombao ho recorda al diari El Pais: "En aquella Espanya dels primers anys de la postguerra  l'atletisme estava prohibit per a les dones. Els peixos grossos comptaven la història de Maria Torremadé,  una catalana que batia tots els rècords i que als pocs anys es va fer una operació de canvi de sexe i es va convertir en Jordi, i tots van concloure llavors que és que l'atletisme feia homenots de les dones, i ho van prohibir ".

La Sección Femenina, que es va crear a l'empara de la Falange Española y de las JONS, va esdevenir l'organisme encarregat d'educar les noies de la postguerra en tasques de la llar. De l'esport, gairebé ni parlar-ne. I de l'atletisme, res de res.

En els llibres de Formación del Espíritu Nacional que s'estudiava com a assignatura a l'escola, es podien llegir coses com aquestes: 

“No hay que tomar el deporte como pretexto para llevar trajes escandalosos. Podemos lucir nuestra habilidad deportiva, pero no que estas habilidades sirvan para que hagamos exhibiciones indecentes. Tampoco tenemos que tomar el deporte como pretexto para independizarnos de la familia, ni para ninguna libertad contraria a las buenas costumbres”. (1) Sección Femenina. "Economía doméstica para Bachillerato, Comercio y Magisterio". 1968

Noies de la postguerra practicant gimnàstica, 
un dels pocs esports que podien fer.
O això altre, com una altra mostra de l'"interès per l'esport", en una revista de la Sección Femenina (2).

(2)  Revista "Teresa" de la Sección Femenina. Número de març de 1961.

No va ser fins el 1962 que es va aixecar la prohibició, quan en uns Jocs Iberoamericans que es van celebrar a Madrid hi havia atletes femenines de tots els països, de Cuba, del Brasil, d'Argentina, de Xile ... menys d'Espanya. Aquells Iberoamericans sense espanyoles van ser el detonant del canvi. Uns quants entrenadors d'atletisme van fer veure a Pilar Primo de Rivera, la cap de la Secció Femenina, del ridícul que feien, i els va donar el vistiplau. 

No em parlem més. Ja em direu si, prohibit com va estar durant 21 anys, i  amb aquest ambient un cop aixecada l'autorització, les dones podien progressar gaire en l'atletisme. Miracle fou que comencessin a practicar-lo. I així, les primeres catalanes que van participar en una marató a Espanya (Matilde Gómez, Montse Camps i Ester Inés Mañé), no ho van poder fer fins l’any 1978 a Palafrugell.



-------o-------

Miquel Pucurull


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada