15.8.16

Nary Ly, l'ultima classificada a la marató de Rio'16

Veure a la corredora que ahir va quedar última a la marató dels Jocs de Rio m’ha fet esbrinar per saber de ella. Qui és Nary Ly, la cambodjana de 44 anys, que va creuar la línia d’arribada en darrera posició exultant de felicitat?


La seva història personal és colpidora. Quan era molt petita va ser una supervivent del règim dels Khmers Rojos al seu país (extremistes guerrillers d’inspiració maoista que van a arribar al poder a Cambodja i en quatre anys -de 1975 a 1979- van exterminar dos milions de persones, un genocidi que encara s’està jutjant).  Pels estralls de la guerra va a ser separada de la resta de la seva família quan tenia dos anys i va viure la infància en un camp de refugiats de Vietnam. El 1981, amb nou anys, va poder sortir d'aquell infern gràcies a la Creu Roja francesa que li va trobar una família de Paris que la va acollir i educar fins als 18. Va tornar a Cambodja disset anys després d’haver estat refugiada,  per poder abraçar a la seva mare i a quatre dels onze germans que tenia.

Nary Ly és científica. Es va treure un doctorat sobre el sida per la Universitat de Bordeus, i treballa des de fa anys en un centre mèdic de Nova York sobre malalties infeccioses. 

Fa deu anys que corre. El 2006 va fer la seva primera mitja marató a Siem Reap (Cambodja), tot recaptant fons per als nens afectats pel virus del sida. Abans de Rio havia fet tres maratons, dues a Paris, la primera el 2011 i la segona el 2012 (Cambodja la va descartar per la dels Jocs de Londres del 2012) i una a València el novembre de l’any passat, on va aconseguir baixar de les tres hores (2h59).

Apassionada pel córrer, fa un temps es va prendre un any sabàtic en la seva carrera mèdica per viatjar a Kenya i entrenar en el bressol dels corredors de fons i mig fons. Va començar a millorar temps, però no es plantejava participar en uns Jocs Olímpics. Fins que en el 2014 va conèixer a l’ultrafondista lleonès Salvador Calvo en una cursa extrema. Ell es va convertir en la seva aparella i el seu entrenador, i ella va començar a somiar amb Rio'16.

Tot i no comptar amb la mínima (2h43) el comitè olímpic cambodjà la va convidar a participar en els Jocs Olímpics de Rio amb una de les invitacions que l'organització reparteix entre aquells països amb menys nivell esportiu.

El seu objectiu era molt clar: "Vull ser la primera cambodjana a participar en una marató olímpica, i que això serveixi per inspirar futures generacions al meu país per promoure una vida saludable, que els joves tractin de sobresortir en els estudis i en l'esport. Intento trencar les barreres de gènere a Cambodja, on les normes conservadores tradicionals minen el creixement de l'esport femení. No vaig a aconseguir una medalla, simplement vull sortir i arribar.”

I ho ha poder fer. Va arribar la última, amb 3h20, però va assolir la glòria. Com la primera, que va arribar gairebé una hora abans.

                                                              -----------
Miquel Pucurull
15/08/2016

6 comentaris:

  1. Gran història, Pucu, emotiva i plena de bones vibracions. El que hauria de ser primera pàgina i no és, moltes vegades, ni tan sols l'última.

    ResponElimina
  2. Tens raó, Raúl. Tota la raó.

    ResponElimina
  3. Miquel,m'agradan molt els teus fets i comentaris sempre amb un trasfondo humà.Per favor segueis sempre así.
    Sentó una gran admiración per tot el que fàs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Enric. Una abraçada.

      Elimina
  4. Moltes gracies per la
    Informacio. Molt bonica historia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Txell, per llegir-la.

      Elimina