9.8.17

L'últim arribat a la marató dels JJOO de Bcn'92

S'està celebrant el 25 aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Es rememoren amb escreix  les gestes dels grans esportistes d’aquells dies. Però de qui no es parla és de Pyambu Tuul, de Mongòlia, el corredor que va arribar últim a la marató. La va acabar dues hores després del primer i no el van deixar entrar a l’Estadi de Montjuïc com a la resta. Estaven preparant la cerimònia de clausura i el van desviar a una pista annexa que servia d’escalfament dels atletes. A la meta només hi havia dos jutges i dos periodistes. Ningú el va aclamar. Ningú el va victorejar. Però ell saltava de content en travessar la línia d’arribada. Un dels assistents va preguntar-li la raó de la seva eufòria, fent-li veure que el temps que havia fet (4:00:44) era molt dolent. La resposta del mongol va ser molt clara: "No, el meu temps no ha sigut dolent. El meu temps significa el rècord olímpic de marató del meu país". Un altre  li va preguntar si aquell havia estat el dia més gran de la seva vida. Contundent, va replicar també que no. "No. El millor dia de la meva vida va ser quan vaig recuperar la vista i vaig poder veure la meva dona i les meves dues filles per primera vegada. Són precioses!". En una expedició mèdica humanitària a Mongòlia, un oftalmòleg li havia fet un transplantament de còrnia sis mesos abans dels Jocs perquè, d’un accident quan era petit, s’havia quedat cec. 
                                                            ----------------
Miquel Pucurull
09/08/2017

4 comentaris:

  1. Aquesta historia es maravellosa, graciès per compartir-la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josema. Disculpa per la tardança en contestar. No havia llegit el teu comentari.

      Elimina
  2. Bufff, quina pasada! Una gran hiatoria.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies. Disculpa per la tardança en contestar. No havia llegit el teu comentari.

    ResponElimina