17.11.15

Les meves Pensades Breus sobre el córrer

Aquestes són Pensades Breus sobre el córrer. Una selecció de 325 pensaments que he publicat els darrers quatre anys al Twitter sobre el tema. Alguns seriosos, altres amb un punt d’humor. Espero que agradin als bojos del córrer com jo. I també als que no, òbviament. 

· A Catalunya correm, no fem “running”. Malgrat això, més de cinquanta noves curses tenen un nom anglès; una d'elles la "Urban Running BCN 2222" a Barcelona, cap i casal.

·  A Internet hi ha milers de plans per córrer distàncies diverses. Estan molt bé, però per a qui vol córrer pel goig de córrer no li serveixen de res. 

·  A la cursa d’El Corte Inglés s’hi escau. Però les disfresses en una marató m’hi sobren. També els cotxets amb nens a dintre. Ho sento. 

·  A la majoria d’esports uns guanyen i uns altres perden. A la marató no. Del primer a l’últim, tots són guanyadors. 

·  A la marató corre sol, creu-me. Enganxa’t amb algú després de veure que va al teu ritme, però passats uns quants kms. A la sortida ni pensar-ho. 

·  A la marató es corren 30 Km amb les cames, 10 amb el cap, 2 amb l’ànima, i 195 metres amb els ulls plens de llàgrimes. 

·  A la marató n’hi ha un que arriba el primer. Però tots els que l’acaben tenen el mateix dret a plorar d'emoció que ell. 

·  A la marató tots som vencedors. Alguns però, com qui ahir la va córrer en crosses a la de Barcelona, mereixen un adjectiu que no sé trobar. 

·  A la marató, la diferència entre el primer i l’últim és que aquest és el guanyador que va més a poc a poc. 

·  A la sortida de la marató no et deixis dominar per l’eufòria del moment i pel bé que vas. Els 5 primers kms són claus. Reserva forces. 

·  A la vida, per poder "funcionar" s'ha d'estar una mica boig per alguna cosa. Pel córrer, per exemple. 

·  A molta gent els agrada que els xoquis la mà mentre corres. És molt bonic...en una cursa de 10 km; a la marató acabes baldat. 

·  A propòsit de la marató: en la meva opinió -contrastada amb metges- qualsevol persona sana, si l'entrena, la  pot córrer. 

·  A propòsit del boom del córrer: fa 5 anys hi havia 11 Sant Silvestre urbanes a Catalunya; aquest any 2011 n’hi ha 36. 

·  A qui ha de córrer una marató no li dic mai “Sort”. Se li diu a qui va a jugar al bingo. Sempre dic “Gaudeix". 

·  Abans d'una marató ens desitgem sort. Error. No és qüestió de sort sinó de tenacitat; no de sort sinó de constància, no de sort sinó de sacrifici. 

·  Acabar la primera marató no té gaire mèrit. El que en té de debò és prendre la decisió d’apuntar-s’hi. 

·  Acabar una marató és com passar un examen de l'escola de la vida amb nota.

·  Acabar una marató és dur. No poder acabar-la, molt més. 

·  Ahir em van oferir seient al metro. No poden saber que demà faré una mitja i d’aquí un mes una marató. 

·  Ahir va morir un corredor a la marató de Londres. Condols. Però no s’ha de crear alarma. Se sap que mor 1 maratonià per cada 259.000. 

·  Ahir vaig fer la Cursa dels Nassos. Li vaig dedicar (sense acritud) a la doctora que em va dir fa uns mesos que no tornaria a córrer mai més. 

·  Ahir, a la Mitja de Gavà, i pel que he llegit, un corredor va patir una parada cardíaca poc abans d'arribar. Sort d'un desfibril·lador! 

·  Això del córrer té coses estranyes. Vas “a tope” i penses que vas per sota de 5 el km, i quan mires el crono veus que...millor no t’ho explico. 

·  Al col•legi t’ensenyen que una poma equival a 2 meitats de poma. Però una marató no és el mateix que 2 mitges. 

·  Al món del córrer s’hi acostuma arribar de bastant madur. Tot i així, et canvia la vida. 

·  Als guillats i guillades que correm, la gent ens pregunta sovint per què ho fem. No ho sabem. L'única cosa que sabem és que hem de córrer. 

·  Amb 163 voltes a un velòdrom que hi havia al carrer de Muntaner de Barcelona, l'any 1910 es va córrer la 1ª marató a Espanya. 

·  Amb la mania nostra del córrer ens lesionem. Però no s'ha de defallir. El cos necessita moure’s amb certa intensitat i és agraït.

·  Apuntar-se a una marató mereix un excel•lent. Acabar-la, matrícula. 

·  Ara ja no perquè hi ha curses per donar i per vendre, però fa uns anys fèiem viatges de 150 km per córrer una de 10.

·  Avui, una de les majors alegries de la meva vida: acabar la marató després que un metge em digués al juny de l'any passat que no podria córrer mai més. 

·  Avui és un d’aquells dies que no fa vergonya demanar vaselina a la farmàcia. “És per a la marató de demà, sap...” 

·  Avui, més de 73.000 persones han fet la cursa d’El Corte Inglés. De ben segur que haurà servit per "enganxar" a molts i moltes a seguir corrent. 

·  Barcelona estava plena de rieres fins el segle XIX. Els lleugers desnivells de les lleres no es noten...excepte el dia de la marató. 

·  Cada any es gaudeix de dues grans emocions: la d’apuntar-se per córrer la Marató de Barcelona i la d’acabar-la. 

·  Cada cop són més curts els temps màxims per córrer una cursa popular. Ahir, la de Girona de 10 km era d'1h10. De popular, res de res.

·  Cada dia hi ha 2 coses importants a fer. Una és córrer una estona. L’altra no en tinc ni idea. 

·  Cada dia hi ha més curses solidàries. Córrer és una forma d’ajudar a la societat, S'ha de dir que gens comú en altres activitats esportives. 

·  Cada dia m’empeny més la passió de córrer, la passió de viure. 

·  Cal felicitar-se per una cursa nova amb nom català, "La Nit d'Or". Amb la moda de batejar-les en anglès, té mèrit.
 
·  Com que el pes és vital per córrer, a l'"altre barri" faré marca. Els esquelets pesen poc. 

·  Compte! Que l'emoció de les estelades al Km 17,14 de la marató de Barcelona no ens faci córrer massa de pressa. Encara no estarem ni a la meitat. 

·  Corredor/a: mentre vegis l’ambulància darrere teu no et preocupis. El fotut és anar dintre. 

·  Corredor/a novell/a: Com que estaràs grogui a l'arribada de les curses, ves en compte: l’ampolla d'aigua és per beure; l'altra és per rentar vidres. 

·  Corredor/a novell/a: córrer una cursa amb els cascos t’aïllarà i et farà perdre l’encant del seu ambient. 

·  Corredor/a novell/a: és normal que, malgrat t’hagin dit el bo i bonic que és córrer, a la meitat de la teva primera cursa pensis que no hi tornaràs mai més. 

·  Corredor/a novell/a: quan avancis a algun conegut en una cursa i el saludis, que no et vegi que estàs content. N’hi ha que tenen un molt bon final. 

·  Corredor/a novell/lla: a la sortida d'una cursa no cal que preguntis si hi ha pujades i baixades. Pujades n’hi ha sempre, baixades mai. 

·  Corredor/a novell/lla: encara que la marató (femení) es digui “el maratón” (masculí) en castellà, la distància és idèntica: 42 Km195 metres. 

·  Corredor/a novell/lla: Hauries de poder parlar amb algú quan entrenes. O cantar si vas sol. Si no ho pots fer és que vas massa de pressa. 

·  Corredor/a novell/lla: No entrenis mai més de 6 dies seguits. Ni tan sols a ritme lent. 

·  Corredor/a novell/lla: No et consideris corredor/a fins que no hagis canviat la segona ungla d’un peu. 

·  Corredor/a novell/lla: no li diguis a ningú el temps que has fet en una cursa. La majoria de gent no en té ni idea i et preguntaran el del 1er. 

·  Corredor/a novell/lla: No tractis de fer sempre “Marca Personal” en totes i cadascuna de les curses que corris. Et lesionaràs. 

·  Corredor/a novell/lla: si desprès d’una cursa sents parlar de “Retallades” no vol dir que parlin de política. 

·  Corredor/a popular, la lesió t'anirà bé. Has volgut emular els atletes professionals, i la lesió et posarà en el veritable lloc on pertanys. 

·  Corredor/a popular: no tinguis pressa; la teva millor marca no la faràs fins al cap de 10 anys d’haver començat a córrer. 

·  Corredor/a popular: quan la teva tieta et digui que fas molt mala cara i estàs molt prim/a, t'hauràs convertit en autèntic corredor/a. 

·  Corredor/a novell/a: després d’una cursa descansa. No et passis 4 hores mirant per Internet a veure a quants has passat. 

·  Corredor/a novell/a: Ho sento. Si vols existir, hauràs de dir amb naturalitat paraules estranyes com forerunner, gps, fartlek, finisher... 

·  Corredor/a novell/a: la “cursa de la Mercè” no és exclusiva per a ella. Si et dius d’una altra manera (Pol, Sara, etc) també la pots córrer. 

·  Corredor/a novell/a: no corris una cursa escoltant música per aïllar-te. Una cursa és un acte social. 

·  Corredor/a novell/a: no corris una cursa escoltant música. Si és de 10 Km fas un pecat venial; si és una mitja, capital; una marató, mortal.
 
·  Corredor/a novell/a: no creguis al que et diu en una marató que “falta poc”. Hi ha qui es pensa que t’ajuda i ho diu al km 10. 

·  Corredor/a novell/a: no et confonguis. Això del “Corredor del Mediterrani” no té res a veure amb la nostra bogeria. 

·  Corredor/a novell/a: no et creguis els que et diguin que una cursa no és dura...que només depèn de tu. N’hi ha que són com pujar a l’Everest. 

·  Corredor/a novell/a: no et posis un dorsal fins desprès de 10 dies d’una cursa de 10 Km, 21 d’una mitja i 42 d’una marató. 

·  Corredor/a novell/a: no facis cas als que et diuen en una cursa que “ja arribes”. Són bona gent que gairebé sempre estan situats a la meitat del recorregut. 

·  Corredor/a novell/a: no t'amoïnis si en una cursa et passen 10.000. Com que cada dia som més, potser l’any que ve seran 12.000. 

·  Corredor/a novell/a: si a la sortida d’una cursa creus que alguns aguanten una paret o un fanal estàs confós: estan fent estiraments. 

·  Corredor/a novell/a: si algú et pregunta un diumenge a l’ascensor si “farà” bon temps es refereix a si plourà, no si tu “faràs” bon temps. 

·  Corredor/a novell/a: si dubtes entre quedar-te a casa o sortir a córrer, malgrat l’asfalt, la pol•lució, els cotxes...és millor que surtis. 

·  Corredor/a novell/a: si estàs patint molt en una cursa, plega. No vulguis acabar-la com sigui per poder dir-ho a les xarxes l’endemà. 

·  Corredor/a novell/a: si et penses que perquè es digui “Cursa Popular” el dorsal serà econòmic t’equivoques de mig a mig. 

·  Corredor/a: la xarxa (Twitter i Facebook) és una eina extraordinària per difondre i potenciar un repte solidari. No t’hi pensis. 

·  Corredor/a: Mesura’t les pulsacions per minut. El nombre que no has de sobrepassar són 220 menys l’edat que tinguis. 

·  Corredor/a novell/a: assolir millor temps es...qüestió de temps. 

·  Corredor/a popular: no et dolguis si la marca que has fet en una cursa “no és bona”. El temps és una convenció. L’important és fer-la. 

·  Corredor/ra: el córrer agafa una gran dimensió amb un repte per ajudar els altres. 

·  Corredor/ra: Entrena on sigui. Phil Camp, maratonià de 2.18 i mariner d’un portaavions, s’entrenava a la coberta del seu vaixell. 

·  Corredor/ra: si pots engegar un repte solidari, fes-ho. Segur que al costat de casa hi ha causes que necessiten el teu ajut. 

·  Corredor: corre tot el que vulguis. Però no ens fotis la tabarra dient-nos a la xarxa els kms que has fet avui perquè no ens interessa gens. 

·  Corredor: si la tieta et diu que estàs molt prim i tens mal aspecte, alegra't. Faràs marca a la marató. 

·  Córrer allibera tensions. Ergo, els temps que corren són menys difícils per als que corren. 

·  Córrer cal prendre-s'ho com un joc: per a mantenir-nos. I per tornar a ser durant una estona els nens que érem. 

·  Córrer costa. Si fos fàcil no gaudiríem. 

·  Córrer curses i maratons no serveix només per enfortir el cor i les cames. Serveix també, i molt, per enfortir l'esperit. 

·  Córrer d’esquena sembla una bestiesa, però els addictes diuen que és bo pel cos i en molts països se celebren curses. 

·  Córrer és més que una afició, una distracció, una diversió, un hobby o un passatemps. És la meva passió. 

·  Córrer és molt més que posar un peu davant de l’altre per fer una gambada: és un estil de vida. 
 
·  Córrer és una bona fórmula per a no rovellar-se. Una altra és estar atent al que passa. La definitiva, tenir sempre propòsits a realitzar. 

·  Córrer no és tan sòls una activitat física; a vegades és el triomf del coratge sobre la mandra. 

·  Córrer per l'Eixample de Barcelona suposa un plaer afegit: pots introduir-te en les conversacions de les cotorres. 

·  Córrer serveix (també) per reduir la despesa sanitària. Ho diuen els metges. 

·  Córrer sovint ajuda a ser millor. Corredor i persona. 

·  Córrer t'aixeca els ànims; t'augmenta l'autoestima, et dóna eufòria; t'aprima; t’enforteix el cos. En una paraula, córrer és la hòstia. 

·  Córrer una cursa és participar d’un acte social. Aïllar-se amb uns cascos a les orelles és un pecat mortal. 

·  Córrer una cursa és sinònim de competir. Tot i que hi ha casos que a l’únic que guanyo és al xofer de l’ambulància. 

·  Córrer una estona cada dia, tant és que sigui hivern com estiu, és la millor manera de treure-li rovell a l'ànima. 

·  Córrer una marató és semblant a un viatge a Ítaca. Costa, però, com Ulisses, en arribar a port assoleixes un somni. 
 
·  Córrer una marató és una de les millors coses que es poden fer a l'any (a la vida si és la primera). 

·  Creix la fal•lera per córrer ultres de llarga distància. Però, no cal ni dir-ho, la marató és la mare de totes les curses. 

·  D’aquí poc, a la sortida de la marató, les papallones que en aquest moment tenim a la panxa sortiran a donar un vol. 

·  Definitivament, la marató “no enganxa” els joves. 23 participants de 18 anys, i 30 de més de 70. 

·  Deirdre Larkin, rècord del món de 10 km de dones de més de 80 anys (54’17), va començar a córrer fa 4 anys, als 77. 

·  Deixaré de córrer quan caminant vagi més ràpid. 

·  Descriure-li a algú la felicitat que es té en acabar una marató és tan difícil com descriure-li els colors de l’Arc de Sant Martí a un cec. 

·  Desitjar a algú el clàssic “Sort!” en una marató no ho faig mai perquè em sembla reduir-la a un joc d’atzar i no ho és. L’hi dic “Gaudeix!”. 

·  Desitjo molt èxit a la nova cursa "Moonrunning". Em sap greu, però, que fent-se a Mataró, el nom sigui ianqui. 

·  Dies desprès d'una "Cursa Solidària" estaria bé saber els ingressos, els costos, els beneficis, i el que s’aporta a la causa patrocinada. 

·  Disfressar-se per Carnestoltes és una acció lúdica. Córrer una marató disfressat és una irreverència. 

·  Diuen que l’americà mig ha augmentat 9 kg en els darrers 20 anys. Pobres d’ells si no haguessin “inventat” el córrer! 

·  Diuen que les addiccions són dolentes. No és veritat; la de córrer és benigna i saludable.

·  Diuen que per ser feliç, tota persona ha de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. Caldria afegir “i córrer una marató”. 

·  Dues coses que ajuden a assolir el repte de la marató: apuntar-s'hi aviat i dir als amics que la vols fer. 

·  El “corredor” corre perquè forma part de la seva vida. El “runner” ho fa perquè córrer està de moda. 

·  El boom del córrer no s’acaba. Enguany (2013) s'han posat en marxa l'espectacular nombre de 266 curses noves a Catalunya. 

·  El córrer (l’esport), no és tan sols un benefici pel cos, l’ànim, etc. També ens ajuda a ser millor persones. 

·  El córrer, a casa nostra, ve de lluny. En el segle XVI es va celebrar a Albesa la 1ª cursa i més antiga de Catalunya. 

·  El Dr. Sheehan deia que "no va ser ell" fins que no va començar a còrrer quan tenia 45 anys. 

·  El gran dilema d'abans d’una marató: fer l’últim entrenament de 4 km i preguntar-se com punyeta en podràs córrer 42 diumenge. 

·  El jovent no s'"enganxa" a córrer. La mitjana d'edat a les curses de 10 km és de 38 anys els homes i 36 les dones. (D'un estudi de l'IBE). 

·  El món del córrer és especialment sensible als demès. Només cal veure el munt de curses solidàries que hi ha cada diumenge. 

·  El moviment popular del córrer està ben viu: aquest cap de setmana s'han fet 45 curses a Catalunya. 

·  El córrer s’ha desenvolupat molt bé a Catalunya tot sol. A què ve l'impost de la "llicència d'un dia" des de Madrid aquest any 2011? 

·  El pitjor que li podria passar a un corredor: que corregués tan a poc a poc que l’avances la seva ombra. 

·  El preu mitjà d’una cursa de 10km a Barcelona ciutat és un 57% més car que a Madrid, i el doble que a València i Sevilla.
 
·  El rècord del "Preu de l’any 2013" que té la cursa Jean Bouin de 5km (18 euros) el perdrà pel Quart de La Mitja de Granollers: també de 5km, 28 euros. 

·  El sol i el vent arruguen la pell del corredor. Però no ho deixis; deixar de córrer arruga l’ànima.

·  Els de la Running.es han fet una enquesta: la gent diu que prefereix més dir 'corredor' (54%) que 'runner' (46%). Trec el cava de la nevera! 

·  Els kms 32 al 37 són els pitjors d’una marató. No és que els 5 que queden no siguin malèvols, però la proximitat de la meta et donarà ales. 

·  Els puritans diuen que si camines a la marató no pots dir que l’has fet. Que diguin el què vulguin! Filípides també va caminar una mica. 

·  Els que arribem dels últims a les curses som envejats pels de davant perquè gaudim més estona del plaer de córrer. 

·  Els que correm som gent rara: ens diuen el bé que va el córrer per a l’esperit i l’únic que pensem en una cursa és en la cervesa de l’acabar. 

·  Els que correm una cursa en el doble de temps (o més) que els primers, tenim un avantatge: gaudim el doble (o més) del plaer de córrer-la. 

·  Els que debuten a la marató no s’haurien de preocupar del crono. Sigui quin sigui el temps que facin, serà la seva millor marca personal. 

·  Els que hem fet la Mitja Marató ens hem guardat els plors d'emoció de l'arribada per a d'aquí un mes. Una marató és una marató. 

·  Els qui parlen sobre la solitud del corredor de fons" no saben el què diuen. A la Mitja de Barcelona serem 14.300".

·  Em nego a ser 'runner'. Vull ser 'corredor'!!! 

·  En acabar una marató, els homes i dones anònims es converteixen en herois i heroïnes. 

·  En córrer una marató se’ns arruga la pell, potser. Però a canvi, se’ns desarruga l’ànima. 

·  En català, “Córrer” té fins i tot sinònims: recórrer, trotar, sallar, transcórrer, rodar, corrinyar. Però ens entestem en dir-li “Running”. 

·  En córrer pel matí et sembla, fins i tot, que els arbres, els ocells i els vianants són també feliços com tu. 

·  En el Km 7 de la cursa de S Antoni he passat a tocar del consultori on un metge em va dir fa 6 mesos que no tornaria a córrer mai més.

·  En pagar el dorsal d’una "cursa solidària" s’ha de saber clarament com contribuïm amb la causa en què col•laborem. 

·  En tornar a córrer en sortir de l’”Infermeria” per una lesió, et sembla, fins i tot, que els carrers, els ocells i els arbres estan també contents com tu. 

·  En una marató actual l'objectiu majoritari és baixar de 4h; de 3h30 és excepcional, de 3h un somni, i de 2h30 un miracle. 

·  En una marató coneixes els teus límits i les teves febleses. I sense que te n’adonis, et serveix per la vida diària. 

·  En una marató es corren 30 Km amb els músculs i els ossos, 10 amb la ment i 2 amb l’ànima. 

·  En una marató no ha de preocupar a ningú tenir l'ambulància just al darrere. El preocupant és anar a dintre.  

·  En una marató tothom rep una medalla. La del noi que ahir va córrer en crosses la de Barcelona hauria de ser d’or i brillants. 

·  En una marató, la diferència entre el primer i l’últim és que aquest és el guanyador que va més a poc a poc. 

·  En veure l’arribada d’alguns corredors en una marató hi ha qui els hi té llàstima. Està en un error; els ha d’envejar. 

·  Entrena’t i corre la teva 1º marató. No arribaràs primer, però en acabar-la tindràs la mateixa emoció que ell. 

·  Es corre amb les cames fins el km 30 d’una marató. Amb el cap i el cor els que queden.
 
·  Es diu que per a realitzar-se s’han de fer 3 coses: plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. N’hi ha una més: córrer una marató. 

·  És moda. Una altra cursa a Barcelona amb nom anglès: UNIRUN. Paradoxalment, està organitzada per la universitat catalana. 

·  Es parla de l'actual boom del córrer. Però tal dia com avui fa 34 anys, en la 1ª Cursa d'El Corte Inglés, eren 17.184. 

·  Estratègia pre-marató d’un servidor: baixar per l'escala el diumenge matí. És una casa antiga i no m’exposo a quedar-me penjat a l’ascensor. 
 
·  Et diran que córrer una cursa és molt divertit. No t’estranyi, però, que en les primeres pensis “Què faig jo aquí?” 

·  Eufòric per la marató d’ahir, penso que quan "la dama de la dalla" em vinguí a buscar em trobarà amb les bambes posades. 

·   Fa 15 anys, en la 1a Cursa de Bombers, per cada 7 homes corria 1 dona. Aquest 2014, corria 1 dona per cada 2 homes. 

·  Fa 20 anys, un metge em va dir que tenia el cor gran i no podria córrer més maratons. Des de llavors n'he fet 35. 

·  Fa anys es parlava amb pena de “la soledat del corredor”. Però els selfies i el Facebook ha arreglat el trauma. 

·  Fa un any vaig patir un accident. Un metge em va dir que no podria córrer mai més. El diumenge espero contradir-lo a la marató de Barcelona. 

·  Fa uns anys, no gaires, a la Cursa de la Dona de Barcelona li deien com cal. Aquest any 2015, malauradament, Carrera de la Mujer. 

·  Fes algun esport (córrer per exemple). Creu-me. Si no ho fas, a partir dels 50 t’hauràs fet gran. Dels 60, vell. Dels 70, ni t’ho explico. 

·  Harriette Thompson, una corredora nord-americana de 91 anys, supera un càncer i corre una marató. (7h07) 

·  Haurem d'entrenar la marató al balcó de casa. Amb la nova llei de seguretat ciutadana ens poden multar.

·  He acabat la meva quaranta-dosena marató. M’han abraçat. He abraçat. He gaudit. He patit. L’any que ve hi torno.
 
·  He passat de fer maratons en poc més de 3 hores, a fregar les 6. Però aquesta cursa no entén de competicions. Només de sentiments i emocions. 

·  Hem guanyat la batalla contra la RFEA pel “carnet del corredor”. Ara ens resta fer-ho per la "llicència d'un dia". 

·  Hi ha alguna cosa que sigui més pesada que escoltar els laments d’un corredor lesionat? Com que ho sé, demano disculpes. 

·  Hi ha dies que en lloc d’anar a córrer ens quedaríem a casa. Però val la pena treure'ns la mandra i sortir: ens estimarem una mica més. 

·  Hi ha qui pensa que córrer és avorrit, com la seva mateixa vida. Per sort, també hi ha qui li troba sentit a una i altra cosa. 

·  Hi ha qui s'entesta en demanar que la marató de Barcelona s'acabi a l'Estadi. Es nota que no va córrer les de l'any 1990 al 1996. 

·  Hi ha qui veu en els que corren a gent que fan passes més llargues i ràpides del normal. Estan equivocats: córrer és una forma de vida. 

·  Ho dic una i mil vegades: no soc un ‘runner’; soc un ‘corredor’!!! Potser antiquat, però 'corredor' a la fi. 

·  Ho sento per la industria farmacèutica: no hi ha millor píndola per aixecar els ànims que córrer una mica cada dia. 

·  Imparable progressió de les dones en el món del córrer. En 3 anys han doblat la seva participació en les curses. 

·  Inscriure's a darrera hora en una marató és un error. Convé fer-ho aviat perquè motiva per a l’entrenament, que és dur i llarg. 

·  Internet, per a mi, és un dels grans “culpables” del boom del córrer. 

·  Ja ho diu Ron Hill: "Si un dia només pots córrer 1 Km, fes-ho. Val més que res". 

·  Jack Foster (2h11 en marató anys setanta) deia: “No he fet mai un pla especial per a una marató. Corro cada dia, gaudeixo, i ja està”. 

·  Les dones poden córrer maratons perquè Kathi Switzer va desobeir a Boston'1967 una llei que ho prohibia.

·  L’estil és un plus. Córrer amb les mans obertes és millor, per la velocitat i el cos, que fer-ho amb els punys tancats com fem els fondistes. 

·  L’home (com el corredor de marató), ha d’estar convençut que "podrà arribar"; si dubta està perdut.

·  La marató és un acte social. No cometis el pecat mortal de córrer-la amb cascos. No t'aïllis. 

·  La “tragèdia” del corredor popular: tenir la sensació que vas a 4,30, mirar el crono i veure que vas a 5 o a 6. Els habituals ja m’entenen.

·  La Cursa de Bombers'2012 fa patent el boom del córrer. A la primera, fa tretze anys, érem 2.834. Demà (esgotats es dorsals en 2 dies) 24.000.

·  La diferencia entre el que guanya una marató i tots els demès és que el 1er travessa una cinta. L'èxtasi, l’emoció, el goig...són idèntics. 

·  La gent és bona. N'hi ha que en el km 4 d'una cursa de 10 et diuen “ja arribes”. 

·  La lesió d'un corredor popular pot ser un benefici. Sovint volem fer com els professionals i la lesió ens posa en el lloc que ens correspon.

·  La marató de Barcelona passa per sota de casa cada any. Encara bo que és el Km 11; si fos el 30 ves a saber: la carn és dèbil. 

·  La marató es femenina en català i masculina en castellà (el maratón). De totes maneres, és “consagrada” en els 2 idiomes. 

·  La marató és molt bonica; el fotut és entrenar-la. Confesso que avui m’ha suposat una tortura córrer dues hores. 

·  La marató no seria res si no fos que per entrenar-la s'han fer molts kms. I hi ha dies que costa molt. 
 
·  La marató s’ha desmitificat. Fa uns anys es deia, erròniament, que calia ser un superman o una superwoman per fer-la. 

·  La marató, com la vida, et farà patir molt. Però també, com la vida, et farà gaudir immensament. 

·  La patacada de la Cursa Bombers'2015 és de pronòstic reservat. Ahir, 14.923 arribats. L’any passat 22.209. 

·  La vida és molt curta per a no tractar, si més no, de córrer una marató.

·  Les cues per recollir la bossa en acabar una cursa és un mal endèmic. Ningú no hi pot posar remei? 

·  Les dones pateixen menys que els homes els estralls de la marató. La majoria de maratonianes no saben què és "el Mur". 

·  Les maratons rememoren que Filipides va morir després de córrer 42 km. En alguna m'he preguntat per què no als 30. 

·  M’agrada córrer i potser dono massa sovint la tabarra amb el tema. Però no vull demanar disculpes per una passió. 

·  Mai ens hauria de faltar un somni, un projecte que fer, algú a qui estimar i una marató per córrer. 

·  Mai no és massa tard. Josep Oriol Camps va córrer l’altre dia a Barcelona la seva primera marató als 77 anys. 

·  Mai no és tard per començar a córrer. L’edat només és important si ets un formatge o una ampolla de vi. 

·  Mai no és tard. Madonna Buder va completar un Ironman (3,8k natació, 180k ciclisme i 1 marató de 42k) als 75 anys. 

·  Malgrat estiguem a la tardor, córrer és primavera per a l’esperit. De fet, sempre ho és.

·  M'esgarrifo quan veig plans d'entrenament de marató que diuen que n'hi ha prou amb córrer 2 o 3 dies a la setmana i fer un total de 25 km.

·  M'he negat sempre a dir "runner" a un "corredor" o "corredora". M'agafa mal de panxa quan ho escolto. 

·  Ningú no s’escapa de la lesió. És el peatge que s’ha de pagar pel goig infinit de córrer.

·  No acabo d’entendre perquè se li diu “running” a “córrer”. (A sobre, per tuitejar roba espai. Té una lletra més). 
 
·  No deixis de fer esport (córrer, per exemple) encara que et facis gran. Si deixes de fer-ho, et faràs vell en 4 dies. 

·  No és bo crear alarmisme quan algú es mor corrent una marató. No és freqüent la mort d'un corredor, malgrat l'alarma que crea. Hi ha estudis que demostren que a les maratons se’n mor 1 per cada 259.000. 

·  No et faci pena el corredor destrossat que creua la meta d'una marató. Ell està exultant de content. 

·  No hi ha cosa que emprenyi més a un corredor que la de que el veïns el coneguin per aquell que fa fúting. 

·  No hi ha ningú que, desprès de córrer la seva 1a marató no li hagi canviat la vida. 

·  No només m’emprenya que se li digui “running” al córrer. També que a la castanyada se li digui “halloween”.

·  No pots dir que ja ets un corredor o una corredora fins que no hagis aprés a no punxar-te la panxa en posar-te el dorsal. 

·  No pregunteu a un corredor o corredora “per què corres”. És tan absurd com preguntar-li “per què vius”. 

·  No puc assegurar-ho, però crec que tinc més il•lusió per córrer demà la Cursa de la Mercè, que la que tenia fa 33 anys. 

·  No t’hi posis pedres al fetge. No seràs un autèntic corredor/ra fins que no hagis canviat una ungla del peu. 

·  No t’importi acabar l’últim en una cursa. T’aplaudiran més que al 1er, que de tan aviat que acaba, no hi ha ningú a l’arribada. 

·  No us faci pena l’arribada d’alguns corredors, exhausts, en una marató. Ells estan radiant de contents.  

·  No vull fer pena. Però, s'entén que, sense poder córrer, lesionat com estic, en trobar per casa una sabatilla l'hagi acariciat? 

·  Nou rècord mundial de marató: 2h03.38. Sovint hi ha “entesos” que diuen que no es podrà baixar mai de les 2 hores. És per riure. 

·  Patir corrent una cursa ens ensenya. Perquè, com deia Saint Exepury, l'home es descobreix quan es mesura amb l'obstacle. 

·  Per a no tornar-nos bojos i fer-nos l’harakiri amb la qüestió de la investidura, sort en tenim de l’hora diària de sortir a córrer.
 
·  Per córrer una marató fa falta tenir ossos i músculs forts. Però, sobre tot, un esperit potent. 

·  Per córrer una marató no s’ha de fer únicament un pla i entrenar-la. També s’hi ha de somiar. 

·  Per córrer una marató no hi ha millor pla que el de la Triple K: Kilòmetres, Kilòmetres i Kilòmetres.  

·  Per mantenir-se en forma, Mandela va córrer 1 hora diària a la seva petita cel•la de la presó durant 27 anys.

·  Per què, amb paraules tan boniques com ‘córrer’ i ‘corredor’, no parem de dir ‘running’ i ‘runner’ a tota hora? 

·  Per raons socials, laborals i culturals, la dona catalana no pot entrenar la marató com ho fa l’estrangera.

·  Per trobar-se bé n'hi ha prou amb córrer una estona cada dia. Per entrar al paradís cal acabar una marató. 

·  Per un accident fa 6 mesos, un metge em va dir que no tornaria a córrer mai més. Diumenge, a la Cursa de la Mercè, el contradiré.
 
·  Podem seguir emancipats, lliures com sempre, sense cap "llicència d'un dia per córrer" i sense una RFEA que vol aprofitar-se’n de nosaltres.

·  Poques coses són més gratificants que córrer una marató per una causa solidaria. 

·  Prudència en córrer amb molta calor i humitat. Ahir van ser hospitalitzats 3 corredors a la Cursa de la Vila Olímpica. 
 
·  Quan a alguns se’ls hi pregunta quan comencen la temporada de córrer no saben que dir. No descansen mai. No és cap crítica: jo soc un d’ells. 

·  Quan era petit no m’agradava córrer; als 40/50 em divertia; ara, septuagenari, és la meva passió. 

·  Quan hi ha més oferta que demanda els preus baixen. Excepte en el córrer. Tot i la saturació de curses, els preus dels dorsals pugen sense parar. 

·  Quan "la Parca" em vingui a buscar, m'agradaria que em trobés amb les Nike posades.

·  Quan pensis en les “grans decisions” que has pres a la vida veuràs que una d’elles ha estat la de començar a córrer.  

·  Que mai no ens faltin petons i abraçades, afanys de llegir, desitjos d’aprendre i ganes de córrer.

·  Que ningú es confongui: lo de “Corredor Central” o “Corredor del Mediterrani” no té res a veure amb el córrer. 

·  Que ningú no em tregui la il•lusió de pensar que només falten 224 dies per córrer la marató de Barcelona.  

·  Qui corre una marató no només l’entrena durant 3 mesos. També hi somia 90 nits seguides.

·  ¿Qui és “el guapo” que, si ha de córrer la marató demà, no té ja papallones a l’estomac?  
·  Qui no es contenta amb els "èxits" que assoleix està perdut. (Ahir vaig córrer la Cursa de la Merce2014 en 4 segons menys que l'any passat!). 

·  Regla d’or del corredor/a popular: “No et posis un dorsal fins passat 10 dies d'una cursa de 10k; 21 d’una mitja i 42 d’una marató”. 

·  Res millor, per treure el rovell de l’esperit, que córrer una mica pel matí escoltant bona música. 

·  S.O.S. L'any 1990 van baixar 12 catalans de 2h30 a la marató de BCN i l’any 2012 només 2. En dones, 4 van baixar de 3h i el 2012 cap. 

·  S’ha d’haver oblidat el patiment d’una marató abans de posar-se el dorsal per córrer-ne una altra. 

·  S’ha de fer quelcom per a que les dones corrin la marató. A Chicago, Boston... són més del 40% del total i a BCN'2013 les catalanes el 6%. 

·  Segueixo de "Croada" contra els mots anglesos. ¿Per què aquest nom a una cursa de Mollet?: "Mollet Night Trail".
 
·  Sens dubte, les curses són plurals: la Mitja de Granollers la correran el campió olímpic de marató, el recordman mundial...i un servidor!
 
·  Sense un somni, sense un projecte per fer, sense algú a qui estimar, sense una marató per córrer, no sabria viure.
 
·   S'ha de dir quan cal. La Cursa de la Mercè té el moderat preu de 5 euros. El mateix de l'any passat. 

·  Si un dia no surts a córrer no perdràs l'humor. Si són dos tampoc. Si és una setmana, pregunta-li a la teva parella. 

·  Si un dia o dos tens mandra i en lloc de sortir a córrer et quedes al llit no passa res. Però el tercer no ho facis. 

·  Si a “l’altre món” no hi ha curses on córrer, els diumenges seran molt avorrits.

·  Si deixes de córrer no és perquè et facis gran. Te'n fas perquè deixes de córrer.

·  Si dubtes entre quedar-te a casa o sortir a córrer és millor que surtis. 

·  Si el corredor està parat 2 dies ho nota el cos. Si són 4 ho nota la dona. Si són més, la dona, la sogra,els veïns... 

·  Si em pregunten quines són les “millors decisions” que he pres a la vida ho tinc clar: una d’elles començar a córrer als 40 anys. 

· Si encara no t'has atrevit a córrer una marató no has pogut gaudir de la joia infinita que proporciona acabar-la.

·  Si et diuen que el món s’acabarà d’aquí un any, entrena’t i corre una marató, creu-me.

·  Si et vols aprimar, comença a córrer. I recorda: l’únic menjar que no engreixa gens és el que et deixes al plat. 

·  Si has decidit córrer una marató ho has de dir als teus seguidors del Twitter. T’ajudarà el compromís per entrenar-la bé. 

·  Si la teva parella també corre, t’entendrà millor. No et dirà “Estàs boig” quan surtis a córrer a les 6 del matí. 

·  Si no fas algun esport (córrer per exemple), a partir dels 50 ho notaràs. Més endavant ni t’ho explico.  

·  Si pels nervis no dorms la nit abans de la marató no et preocupis; no vol dir que no puguis fer marca l’endemà. 

·  Si sabés que el món s’acaba demà, avui encara sortiria a córrer una estoneta.  

·  Si tens l’objectiu de córrer una marató i el pla que t'has fet és massa dur, canvia el pla. Però no abandonis l’objectiu. 

·  Si un decideix córrer una marató, el millor que pot fer és inscriure's aviat. L'ajudarà a auto-motivar-se en l'entrenament.

·  Si un dia de la setmana tens mandra i en lloc de sortir a córrer et quedes al llit, fes-ho. Però l’endemà, no. 

·  Si vols córrer una marató ho has de dir al Twitter. El compromís ajuda molt a entrenar-la...i el dia D a acabar-la.  

·  Si vols estar en forma, corre una estona cada dia. Si vols que et canvií la vida, corre una marató. 
 
·  Soc antic. A un corredor no li ser dir “runner". Tampoc no li se dir “running al córrer ni “trail” al cros. 

·  Sóc corredor. Seré corredor. Sóc maratonià. Serè maratonià. Per sempre. Vagi on vagi. Fins al final. 

·  Soc un dels “malalts del córrer”. Una "malaltia" que, fins ara, m’ha servit per no haver de fer llit per estar malalt durant 36 anys. 

·  Sortir de la "infermeria" per una lesió i poder tornar a córrer, un goig que no es paga amb diners!

·  T’has convertit ja en corredor/a quan els cap de setmana t’aixeques del llit abans que un dia de feina. 

·  T’has convertit ja en corredor/a quan ja no et fa vergonya quedar-te “en cueros” davant de tothom a la Carretera de les Aigües en canviar-te. 

·  T’has convertit ja en corredor/a... quan a la sortida d’una cursa dius a tothom que no estàs en forma i que et fa mal tot. 

·  T’has convertit ja en corredor/a... quan et comença a agradar unes coses tan estranyes com el muesli o les barres energètiques.” 

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan a la sortida d’una cursa els col•legues et diuen el tòpic: “No te’n perds ni una, eh?!!!”

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan agafes un disgust de Cal Déu perquè en una cursa has fet 10 segons més del que esperaves.
 
·  T’has convertit ja en corredor/a...quan arribes a casa fet/a pols de la feina, i per descansar ten vas a fer sèries. 

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan en lloc de vestir-te al Zara ho fas a la Decathlon. 

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan estàs corrent una cursa i ja no penses allò de “Què collons estic fent jo aquí?”

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan et comences a mirar els gossos amb menys afecte que abans. 

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan et sap greu que a la cursa d’El Corte Inglès alguns li diguin “marató”. 

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan ets capaç de descargolar els maleïts taps de les ampolletes d’aigua dels avituallaments. 

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan has canviat la primera ungla d’un peu. 
 
·  T’has convertit ja en corredor/a...quan ja saps el què volen dir paraules estranyes com “supinador” i “pronador”. 

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan la veïna que et va veure néixer et diu que t’has aprimat i fas mala cara, i si ja has anat al metge. 

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan t’indigna que no hagin mesurat bé una cursa de 10 km i li sobrin 10 metres. 

·  T’has convertit ja en corredor/a...quan, insòlitament, desitges complir anys per passar de categoria. 

·  Tendències del córrer: augmenta molt el nombre de dones que corren. En 52 mateixes curses han doblat la seva participació en 3 anys. 

·  Tinc molta sort. Tinc la mateixa il•lusió de posar-me les bambes i sortir a córrer que 36 anys enrere.  

·  Tot i que hi ha moments que ho sembla, una marató no és un drama sinó una recompensa. 

·  Tothom diu que córrer una marató és molt dur. Ningú no parla del fotut que és entrenar-la. 

·  Tots els que acaben una marató són guanyadors. I el que arriba últim té el mateix dret a plorar de felicitat que el que ha arribat primer. 

·  Un metge m'ha dit que, per una lesió al genoll, l'artrosi i l'edat, ja no podré córrer mai més. Que digui el que vulgui! Sé que hi tornaré. 

·  Una altra cursa a Catalunya amb nom anglès la "Women Race", a Sabadell. ¿Serà perquè la patrocina El Corte Inglés? 

·  Una cursa és un acte molt plural. Si ho serà que en algunes hi participen campions del món i un servidor. 

·  Una de les millors coses que té la marató és la de que...la setmana abans no es fa gairebé ni un quilòmetre. 

·  Una marató no és una partida de pòquer. Desitjar “Sort” és de bona voluntat, però acabar-la no depèn de l’atzar. Dic “Gaudeix-la!”. 

·  Una marató sense sacrifici, sense resolució ni esma no existeix. I quan l’acabes et sents un escollit. 

·  Una marató sorgeix d'un somni. Entrena molts kms per a que no es converteixi en un malson. 

·  Una marató pot semblar un drama però és una recompensa. 

·  Una nova cursa: la “Beach Running Canet”. Serà divertit córrer per la platja. Però no podria tenir un nom català? 

·  Una regla d’or: no s’ha de tornar a competir fins 42 dies després d’una marató; 21 d’una mitja i 10 d’una cursa de deu. 

·  Vaig començar a córrer ara fa 36 anys. Encara no en dec haver après perquè vaig més a poc a poc que llavors. 

·  Vaig córrer la 1ra marató fa 35 anys. (Marató de Barcelona'1980). Fet caldo, però fascinat. I em va canviar la vida. 

·  Vaig votar el 9N. Si he d’anar a la presó els demano que el pati sigui una mica gran. M’agrada córrer i per fer-ho fa falta espai. 

·  Van passar de moda els mots “jogging” i “futing”. Tant de bo passi també el de “running”. El de “córrer” és més bonic i més català. 

·  Vèncer la mandra és una bona manera de començar el dia.

· Voler córrer la 1a marató és una de les millors decisions que es prenen a la vida. (Sinó la millor).

                                                 -------o-------

Miquel Pucurull

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada