Barcelona és el lloc d’Espanya on són més cars els
dorsals per córrer una cursa popular. Fet una anàlisi sobre 125 curses de les ciutats de Barcelona, Madrid,
València i Sevilla d'aquest any (*) veure a sota), el resultat del preu
mitjà d’inscripció és aquest:
Observacions:
-Els preus inclouen, en tots els casos, el dorsal i el xip de lloguer si hi ha cronometratge electrònic.
-Els preus són els inicials. No he considerat, en cap cas, el preu del dia abans en què se celebra la prova, que moltes vegades és molt més alt perquè en aquests casos ha anat augmentant per períodes.
-El preu resultant de la mitja de Madrid es tan baix en comparació a les altres perquè de les cinc que se celebren, dues són a preus baixos: 13,60 i 15,00 euros.
Córrer una cursa a Barcelona sempre és més car que fer-ho en qualsevol altra de les ciutats analitzades, escandalosament més quan és una de 5 o de 10 km, que són les què més n'hi ha.
Actualment, moltes curses són un negoci. Fa anys les organitzaven els clubs d’atletisme o grups de corredors amics, que només cercaven cobrir costos. Ara, en canvi, són pocs els altruistes que n’organitzen i moltes les empreses que han descobert una nova via per guanyar diners. En aquest sentit, m’agradaria que es recuperés l’esperit que regnava llavors. Entenc que s’hagi de pagar un preu per córrer una cursa popular, però aquest hauria de ser just i moderat.
-Els preus inclouen, en tots els casos, el dorsal i el xip de lloguer si hi ha cronometratge electrònic.
-Els preus són els inicials. No he considerat, en cap cas, el preu del dia abans en què se celebra la prova, que moltes vegades és molt més alt perquè en aquests casos ha anat augmentant per períodes.
-El preu resultant de la mitja de Madrid es tan baix en comparació a les altres perquè de les cinc que se celebren, dues són a preus baixos: 13,60 i 15,00 euros.
Córrer una cursa a Barcelona sempre és més car que fer-ho en qualsevol altra de les ciutats analitzades, escandalosament més quan és una de 5 o de 10 km, que són les què més n'hi ha.
Actualment, moltes curses són un negoci. Fa anys les organitzaven els clubs d’atletisme o grups de corredors amics, que només cercaven cobrir costos. Ara, en canvi, són pocs els altruistes que n’organitzen i moltes les empreses que han descobert una nova via per guanyar diners. En aquest sentit, m’agradaria que es recuperés l’esperit que regnava llavors. Entenc que s’hagi de pagar un preu per córrer una cursa popular, però aquest hauria de ser just i moderat.
A la vista de les diferències amb que ens trobem només es pot suposar que les
coses que fan falta per celebrar-la són aquí molt més cares que a la resta de
l’Estat. I això costa de creure: els permisos, assegurances, ambulància,
cronometratge, samarretes, aigua, etc, costen igual a tot arreu. Per tant, una de dos, o a Catalunya les administracions
públiques no ajuden amb subvencions com potser ho fan a fora, o els nostres organitzadors
volen guanyar més i ens collen sense misericòrdia cristiana. 😄
(*)
(*)
Miquel Pucurull
10/09/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada