Amics i amigues, uns estudis realitzats per biòlegs i antropòlegs de les universitats de Harvard i Hutah, conclouen que córrer ens va fer humans. Afirmen que els simis, els nostres avantpassats, van evolucionar, modificant el seu cos, perquè per poder caçar necessitaven córrer molt. Diuen que la forma actual del cos humà es deu a una excepcional habilitat per córrer llargues i maratonianes distàncies. Pel què sembla, varis trets de la mostra anatomia, fan de l'espècie humana corredors i corredores excepcionals. Per això, entre altres característiques físiques, tenim, sobre tot, un cul gran. Molt important, diuen. Els seus músculs són essencials per estabilitzar el tronc del cos quan correm, ja que connecten el fèmur amb el tronc. Al córrer, tirem el maluc cap a endavant, i les nostres natges actuen com un estabilitzador que impedeix fotren’s de lloros contra el terra cada vegada que fem una gambada. Ves per on, els glutis dels éssers humans són molt més grans que els de cap altre animal, per poder caminar alçats i per poder córrer. Com més molsuts millor. Desprès de saber el què diuen els que ho han estudiat, ara comprenc perquè he estat sempre un corredor mediocre, que no ha pogut baixar mai de les 3 hores a la marató. Tinc el cul pla com una fusta de planxar. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.
Pucu
10/10/21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada