23.1.22

Marató dels JJOO de Berlín del 36

Amics i amigues, aquest any es compliran 30 anys dels JJOO de Barcelona. Es recorden moltes coses d’aquells dies. Una d’elles l’arribada del guanyador de la marató, un coreà, i sobre tot l’esclat d’alegria del seu entrenador, el també coreà Sohn Kee-Chung. No n’hi havia per menys. Havia sigut també el vencedor d’una marató Olímpica: la de 1936 a Berlín, tot i que d’amarg record per a ell. En aquella època, Corea era una colònia del Japó i va haver de participar com a japonès. De tal manera, que l’himne que van tocar al rebre la medalla, i la bandera que van hissar va ser la nipona. Fins i tot, li havien canviat el nom per fer-se dir  ‘Son Kitei’ per assimilar-lo a la parla  japonesa. S'esforçava en dir als mitjans que el seu nom no era aquell, i que la seva bandera no era aquella, però ningú no en feia cas. Afortunadament, passats els anys, Sohn Kee-Chung va ser entrenador i va portar diversos atletes a aconseguir èxits, un d’ells, i el més important, el d’un dels seus deixebles a la marató olímpica de Barcelona el 9 d’agost del 92. No és d’estranyar que plores d’alegria aquell dia, recompensat de l’enorme tristor que havia tingut anys enrere, obligat, per qüestions polítiques, a representar en uns Jocs Olímpics a un país que no estimava. No estimava perquè no era el seu. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, Però molt.


Miquel Pucurull

24/01/2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada