Amigues i amics, el diumenge passat, un noi de vint anys anomenat Lloyd Martin va córrer la marató de Londres. És probable que no us digui res el nom. Com tampoc a mi, fins que no vaig saber que l’any passat també la va fer i es va convertir, amb 19 anys, en la primera persona al món amb síndrome de Dawn en acabar una marató. Us explico: Lloyd Martin va néixer amb aquesta síndrome i els metges van advertir als seus pares que potser no seria capaç de caminar ni una passa. Tot i aquestes pessimistes prediccions, de ben petit va sorprendre a tothom per la seva energia i voluntat per superar les dificultats amb les que s’enfrontava. I engrescat per la seva mare, atleta, per cert, es va anar apassionant per l’esport. Jugava al futbol en un equip de discapacitats i va començar a participar en curses curtes fins que es va il·lusionar per fer-ho a la marató del 2024 i acabar-la. I ho va aconseguir, i enguany ha repetit. Està clar que, a vegades, els metges s’equivoquen. Sobre tot quan no pensen amb la capacitat que pot arribar a tenir un vailet estimulat per sa mare. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
03/05/2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada