El 16 de juliol de 1955 es van inaugurar els Jocs del Mediterrani que es van celebrar a Barcelona. Va ser un esdeveniment que en aquella època, orfes com estava el règim d’encontres esportius internacionals -i de tantes altres coses- se li va donar molt ressò mediàtic. Del què segueix, però, una curiosa història, no se’n va parlar gens.
Els organitzadors de l’esdeveniment, volent imitar la cerimònia del que es fa en els Jocs Olímpics, que s’encén una torxa a Grècia i es du fins la seu on se celebren, van fer transportar una àmfora des d’Empúries a l’Estadi de Montjuïc. En lloc de flama, el recipient duia aigua del mar Mediterrani.
Però aquesta no és la curiositat.
L’àmfora s’havia encarregat a una prestigiosa joieria de Barcelona. Era d’argent, com les que els pobles mediterranis de l’antiguitat usaven per transportar líquids. I va ser portada en relleus per 200 atletes que corrien una mica menys d’un quilòmetre cadascun d’ells. El darrer relleu va ser realitzat per l’atleta del Barça, Sebastia Junqueras, que en arribar a l’estadi va pujar a una gerra gegantina per dipositar-hi el líquid que duia en la valuosa àmfora. En fer-ho, un brollador es va posar en marxa i va fluir aigua de dintre del monumental vas.
L’àmfora s’havia encarregat a una prestigiosa joieria de Barcelona. Era d’argent, com les que els pobles mediterranis de l’antiguitat usaven per transportar líquids. I va ser portada en relleus per 200 atletes que corrien una mica menys d’un quilòmetre cadascun d’ells. El darrer relleu va ser realitzat per l’atleta del Barça, Sebastia Junqueras, que en arribar a l’estadi va pujar a una gerra gegantina per dipositar-hi el líquid que duia en la valuosa àmfora. En fer-ho, un brollador es va posar en marxa i va fluir aigua de dintre del monumental vas.
El Mundo Deportivo de l’endemà publicava un inflamat reportatge, del qual n’extrec un parell de paràgrafs:
Simbolisme pur. Poesia pura. Però en acabar els Jocs, l’àmfora havia desaparegut. Es va trobar a faltar el 1985 quan es van commemorar els trenta anys d'aquells Jocs. Anys més tard, el 2007, El Periòdico va publicar un article sota el títol "A la recerca de l'àmfora perduda", en el qual es deia que s’havia vist en algunes edicions dels Jocs Mediterranis i es demanava la seva devolució. Fins i tot, s’anunciava que seria recompensada amb 6.000 euros. No va tenir èxit, i a hores d’ara, la famosa àmfora de plata encara no ha aparegut.
-------o-------
Miquel Pucurull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada