La història de l’afer és curiosa. Stamata Revithi, amb 30 anys, era mare d’un nen de pocs mesos. Per guanyar uns diners, que li feien molta falta, va anar del Pireu a Atenes a buscar feina. Uns nou quilòmetres caminant, amb el fill als braços. Pel camí va trobar algú que li va suggerir que per aconseguir el que volia corregués la marató. Era una dona forta i no s'ho va pensar gaire. Estava convençuda que podia guanyar, fins i tot als homes.
S'hi va voler apuntar però no la van deixar. Aviat va córrer la veu de que una dona volia participar a la marató olímpica del dia 29 de març, que constava de 40 quilòmetres, de Marató a Atenes. Un sacerdot de la ciutat de Marató que deia una oració pels corredors es va negar a beneir a la dona i el comitè organitzador no la va inscriure. Als periodistes els deia que com el comitè seguia entestat en no deixar-la participar ho faria sola l'endemà. ¿Podràs aguantar?”, li preguntaven. “Per descomptat que si. He passat moltes nits sense menjar ni un tros de pa”.
El dissabte 30 març de 1896, poc abans de les vuit del matí, Stamata Revithi estava preparada per córrer la marató tota sola. Abans de prendre la sortida, va apuntar l'hora en un paper que va ser signat per un mestre i l’alcalde. Va començar la cursa a les 8,00 en punt i va arribar a les 13,30 a Atenes, on va demanar a uns funcionaris que li firmessin un document certificant l'hora de la seva arribada a la ciutat. Li van preguntar , “Per què ha fet això?”, i va contestar, “Per a què el Rei li busqui un lloc de treball al meu fill quan sigui gran”.
No es va saber res més d’aquesta dona. Segurament el document no li va arribar al monarca i, malauradament, no va aconseguir el reconeixement que es mereixia. Tampoc se sap si va aconseguir la feina que buscava. Segons l'historiador olímpic, Athanasios Tarasouleas, "Stamata Revithi es va perdre en la pols de la història".
 |
| Stamata Revithi en una ilustració idealitzada |
Miquel Pucurull
31/05/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada