31.8.16

Cross de l'Ametlla de Merola, una cursa diferent

Tinc una especial predilecció pel Cross de l’Ametlla de Merola de 10 km. Ho confesso. I em ve de gust fer una petita referència escrita per si pot ajudar a animar a algú que no l’hagi corregut encara.

Fa 28 anys que se celebra, que ja són anys, i es farà el diumenge 11 de setembre. Em va agradar des de la primera vegada que el vaig córrer. Fou el 1989, el de la seva inauguració. De manera alterna hi he anat bastants cops, i sempre, sempre, sempre, m’he endut un molt bon record per l’extraordinària bonhomia que hi impera.


* Un pot comprovar, des del primer moment que arriba al poble, que els que organitzen el Cross -o la Cursa, com vulgueu- saben de què va això del córrer i tenen un enorme interès de que tothom s’hi trobi a gust.

* Hi ha un ambient extraordinari, on sembla, fins i tot, que quan algun conegut et saluda o el saludes, té i tens més alegria de veure’t i veure’l que en altres llocs.

* Pots percebre que encara hi ha pobles nets de debò. No hi ha ni un paper pels carrers.

* Te n’adones –oblidat com ho tenies- que encara hi ha horts de tomaqueres, cols, cebes... (Això, als de Can Fanga ens sorprèn i ens fascina).

* Pots descobrir que malgrat que moltes de les antigues colònies industrials estan en runes o no s’hi veu ni una anima, a l’Ametlla de Merola, que ho va ser des de 1832 a 1999, hi ha molta vida.

*Quan hi arribes amb el cotxe pots aparcar al costat de la sortida. No passa com a moltes curses, que has de fer-ho on Cristu va perdre les espardenyes.

* Mentre corres, veus l’impagable labor dels voluntaris que hi ha en molts punts del recorregut, que sembla com si estiguessin expressament posats allí per a donar-te ànims.

* Tot està molt pensat. Des que puguis classificar-te si fas la meitat de la cursa d'adults de 10k (la   decisió   de   córrer   els   5   km o   els   10   km   la   prens   en   acabar   la   primera   volta .   No   cal, especificar-ho en la inscripció) fins hi hagin curses més curtes per als menors (a l’Ametla va ser un dels llocs de Catalunya on es van fer per primera vegada curses per a nens i nenes; des de la primera edició es fa una prova infantil de 4 km i des del 2002 una d'1,2 km per als més petits) , vestuaris i dutxes a quatre metres de l’arribada.

*Cuan acabes, a banda d'aigua t'ofereixen  un tros de coca i un glop de moscatell.

* Els que som una mica mitòmans tenim l’oportunitat de córrer al costat (és un dir) dels millors atletes de Catalunya del moment (Pol Guillén, Roger Roca, Benito Ojeda, Rosa Morató, Meritxell Calduch...en són assidus) o d’un ex campió del món de 100 km com en Domingo Catalán, que no hi falta mai.

* I per rodonir-ho del tot, des de fa uns anys han suavitzat el recorregut. Per fer la prova menys feixuga han canviat la direcció de la cursa suprimint la pujada que tenia cadascuna de les dues voltes, que es feien dir si senyor, en especial la primera, poc després de la sortida.

*En acabar la cursa se celebra un esplèndid sorteig de material esportiu, on és gairebé impossible que no et toqui res.

*Reps una samarreta obsequi que sempre té un afortunat disseny. Un dels més bonics d’arreu, per no dir el millor.

*I per Nadal, reps a casa una felicitació acompanyada d’una foto de la teva participació.

*Així mateix, pots saber fàcilment els resultats que has obtingut en cadascuna de les curses que hi hagis participat, mitjançant la Classificació Històrica de la seva web

Sempre dic que per a que una cursa estigui ben muntada, els organitzadors han de ser corredors. I és el cas: l’ànima de la de l’Ametlla és el conegut periodista de TV3, Arcadi Alibés, que ha corregut més de 100 maratons i escriu llibres d’èxit sobre el córrer.

En definitiva, el Cross de l’Ametlla de Merola és una cursa diferent, amb el que això significa, acostumats i avorrits com estem per la manca d’originalitat de les organitzacions de la majoria de curses que és fan i és desfan.

Romàntic què és un, encara conservo el cartell de la primera cursa, que es va celebrar, i que vaig fer, l'any 1989...



Un apunt sobre la localitat.

L'Ametlla de Merola és un nucli d'uns 300 habitants de la comarca del Berguedà que està a 334 metres d’alçada sobre el nivell del mar. El seu origen és remunta a l'any 1832, en l'època que el tèxtil arrencava a Catalunya. En Josep Comas i Ametlla era propietari del Mas Ametlla de Caserres i d’un molí fariner al terme parroquial de Merola. L'any 1854 ven el molí a un empresari de Balsareny, i en Pere Cruells, el seu marmessor, construeix una fàbrica de filar i teixir. El 1864, en Mateu Serra, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia.

Després de la Guerra Civil (1936-1939), i malgrat les dificultats dels primers anys de postguerra, la Colònia de l’Ametlla de Merola va seguir viva fins als anys seixanta, quan es deixaren notar els primers indicis de crisi en el sector tèxtil. Durant els anys vuitanta es visqueren situacions molt complicades: les inundacions del novembre de 1982 i la crisi de final de dècada, que comportà una dràstica reducció de la plantilla de treballadors. La fàbrica, malgrat tot, continuà en funcionament fins l’any 1998.

Havia estat el mateix impulsor de l’Ametlla de Merola, Mateu Serra, l’encarregat de definir i dissenyar l’estructura general de la Colònia. Havia sigut alcalde de Vilassar de Mar i va crear un nou “poble” d’una manera planificada i ordenada. L’element central de la Colònia, la fàbrica, fou emplaçat al bell mig del conjunt urbanístic, entre els habitatges per als treballadors i la casa de l’amo. Amb bona capacitat de previsió, al voltant de la fàbrica es deixà un espai disponible per si s’havia d’ampliar l’espai productiu.
Una particularitat de L’Ametlla és que la casa de l’amo no esdevingué una torre espectacular i ostentosa sinó una casa d’aspecte pairal. Els habitatges dels treballadors es construïren alineats en carrers llargs al voltant de tres places: la de l’església, la del mercat i la del teatre, que també és la plaça d’accés a la fàbrica. La majoria dels habitatges encara avui existents tenen planta baixa i un pis a sobre. Són cases unifamilars adossades que presenten com a particularitat una petita eixida que comunica amb la cuina. Aquest tipus d’habitatges, de color blanc, comporta que l’Ametlla presenti, més clarament que altres colònies, un aspecte de poble, un poble que ens recorda com eren abans les casetes dels menestrals i pescadors del Maresme; d’on era fill en Mateu Serra, el fundador de la colònia. 
Són espais d'interès el teatre (construït el 1902 i en el qual encara es representen els centenaris "Pastorets" de l'Ametlla de Merola), l'església, que data del 1882, el cafè, el passeig dels plataners i el meandre del riu, on es pot gaudir d'un atractiu paisatge fluvial.

                                                                ------o------
 
Miquel Pucurull

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada