"Corre la marató de BCN'2014 amb mi, pels nens diabètics"

El 16 de març faré la marató de Barcelona. I aquest any la correré després de recaptar fons per una causa solidària. Fa uns mesos vaig posar en marxa una acció semblant al que es fa en algunes maratons de l’estranger, on li diuen Run for Charity. Ho vaig veure fa anys a les de Nova York i de Londres i em va sorprendre i fascinar: la majoria de corredors i corredores autòctons corrien per alguna ONG. Ho feien explícit en el rètol que duien a les samarretes. En unes deien, “Corro pels malalts de leucèmia”, en altres “Corro pels nens del carrer del Brasil”...etc. Una enorme quantitat de participants ho feien així.

Vaig preguntar i em van explicar que havien estat recollint diners en el seu entorn abans de córrer-la (els seus familiars, amics, coneguts...), fent-los partícip de que farian la marató per una causa; pels nens amb càncer, per exemple, i demanant-los-hi que col·laboressin amb una aportació per petita que fos.  

Vaig saber que, globalment, es recollien molts diners amb aquesta fòrmula, que cobria moltes mancances, i fa anys vaig voler engegar una cosa semblant. Però uns companys que m'havien d'ajudar a llançar-ho m'ho van treure del cap. Em deien que aquí no tindria èxit; que els recaptes en el món del córrer no funcionaven; que ja existien les curses solidàries, on una part del què es paga pel dorsal va a parar a una causa...

Em vaig deixar convèncer amb aquest darrer argument. Però ara penso que, tot i que sigui benvingut el que s'aconsegueix en aquest tipus de curses per ajudar a alguna ONG, i està molt bé que es faci, els que les correm no ens impliquem ni poc ni molt en la causa. Paguem i ja està. I no sabem, en la majoria dels casos, ni per a què són ni a on van a parar els diners. Fins i tot, ni ens preocupa; el que volem és córrer i prou. I m'ha semblat que, això del Run for Charity, on el que corre s’hi involucra i els que cooperen també, no té perquè no funcionar també aquí.

I amb aquesta idea, correré la marató de Barcelona del març, desprès de recaptar fons per a la investigació sobre la diabetis infantil que fa l’Hospital de Sant Joan de Déu. A l’acció l’anomeno “Corre la marato de BCN amb mi, pels nens diabètics”. 
http://corremaratoambmi.blogspot.com.es/
 

Tot i que en els darrers anys s’ha avançat en el coneixement de la diabetis mellitus tipus 1 dels nens, encara queda un camí molt llarg “per arribar a la meta”. És colpidor veure que els infants que la pateixen estan condemnats, fins que no s’"hi arribi", a l’esclavitud de l’agulla que els manté en vida, i a haver de controlar acuradament el que mengen i l’exercici que fan.

 

He corregut 43 maratons, i aquesta, pel projecte que du aparellat, és la que em fa més il·lusió acabar. Tinc una neta de 13 anys que pateix la malaltia crònica des dels 6, i veig la dependència que suposa que encara es desconegui com poder millorar el seu tractament. 

El recapte es fa a través de “El meu gra de sorra” de la Fundació Real Dreams http://www.elmeugradesorra.org/miquelpucurull1, on es poden enviar les aportacions, i ells les fan arribar a l’Hospìtal cada mes, integrament, llevat d'un 0,9% que es queda el banc per les transaccions.

El projecte el vaig començar el 19 d’octubre, donant-lo a conèixer a traves del Facebook i el Twitter i l’he fet saber als meus amics i familiars. I el cert és que, de moment, funciona:  s'han recollit més de 3.000 euros, a banda de 2.000 euros més que lliurarà l'empresa d'assegurances Zurich el dia de la marató, en el moment de la meva arribada a meta. Una quantitat inicial que és molt més del què em podia imaginar. Crec que la clau del que podríem anomenar petit èxit està en el fet que l’entitat a la qual s’ajuda, l'Hospital de Sant Joan de Déu, és un prestigiós referent per a tothom, i que els diners que s’aconsegueixin seran molt ben utilitzats en favor dels nens i nenes de la societat.

                                                 ---------o---------

Miquel Pucurull

1/1/2014