16.11.13

El bell gest d’un gran esportista

Pedro Nimo, l’atleta gallec que va guanyar la Behobia-Sant Sebastià del diumenge 10 de novembre, va anar dos dies després al poble navarrès d’Arantza Ezkerro, la corredora que va morir durant la cursa, per assistir al funeral i lliurar el seu trofeu de guanyador a la família de la noia.

En el món del córrer existeix una especial companyonia entre els atletes. Però en aquest cas transcendeix el fet perquè no ha estat motivat per l’amistat entre col·legues. Un atleta professional, campió de Galicia en marató, ha volgut retre homenatge a una corredora popular, a qui no coneixia en absolut. 

Pedro Nimo agraint al públic els aplaudiments per la seva victòria
En assabentar-se de la tragèdia mentre celebrava la seva victòria amb els amics a l’hotel, que va anul·lar, va respondre a preguntes del periodistes: "Abans que corredor sóc persona. No la coneixia, com la gran majoria dels que participàvem en la cursa, però estic dolgut i afectat per la desgràcia. Arantza era una companya amb la qual compartia l'afició per córrer, una germana dins de la família dels corredors. Per això, tot ha quedat totalment eclipsat pel que ha passat. El meu triomf en aquesta prova ja no m'omple; l’esportiu passa totalment a un segon pla ".

En el seu compte de Twitter va escriure: “Mirar als ulls als seus pares i la seva parella és esgarrifós”

“No la coneixia, però era una companya”, son algunes de les paraules que va dir Pedro Nimo en el funeral al poble de Zizur, on no va voler estar-hi gaire estona per a no adquirir protagonisme. En un moment donat, es va acostar als familiars, es va presentar: "Sóc Pedro Nimo", els donà el condol i va regalar el trofeu platejat de campió al xicot de l’Arantza. "Ho hauria donat tot per haver pogut veure-la creuar la meta". Després, va pujar al seu cotxe i va tornar a Galícia.

Actituds com aquestes reconforten. I em fan pensar, una vegada més, que si no existís l’esport, si no existissin els valors que aporta, la humanitat seria molt pitjor i seria més difícil viure en aquest món.
                                                     ------o------
Miquel Pucurull

16/11/2013




1 comentari:

  1. Anònim16.11.13

    msrsvilloso ser humano..eso es lo maravilloso del deporte..

    ResponElimina