14.2.15

L'esperit de superació d'una maratoniana

Aquest matí, a Catalunya Ràdio, he conegut en persona (ja érem amics virtuals a la xarxa) a Iolanda López, una psicopedagoga maratoniana d'un esperit de superació i solidaritat excepcional, i amb una  extraordinària història, que mereix ser glossada.

L’any 2011 de forma valenta davant d’un càncer, va córrer la seva primera marató. I ho va fer per un motiu solidari: recollir diners per a l’Afanoc, l’associació de familiars de nens amb càncer.

Llegeixo en una entrevista que li van fer al diari Ara que "Havia perdut recentment dues persones molt properes per culpa del càncer; aquesta malaltia em va fer molt de mal. Quasi no en podia parlar, veia que podia amb mi, i vaig decidir afrontar-la”.

La Iolanda López explica la seva història en un llibre, Femenino sin límites, mucho más que una maratón (Editorial Plataforma), marcada per un esperit solidari indomable. "Els meus pares van emigrar d'Extremadura a Catalunya i no ho van tenir fàcil, però tot i així sempre han intentat ajudar els altres. La meva mare ajudava els avis del barri, i el meu pare es llevava a les 5 del matí per atendre el telèfon de l'esperança", recorda. 


Als 17 anys va decidir anar-se'n un estiu a l'Àfrica a col·laborar amb una ONG. El primer any a la Costa d'Ivori li va anar bé, però l'estiu següent, el 1996, va agafar el paludisme i va estar a punt de morir. De fet, va veure com li donaven l'extremunció i trucaven als seus pares per comunicar-los que la seva filla havia mort.  La Iolanda es va recuperar miraculosament i, contra la recomanació mèdica i de molta gent, va tornar a l'Àfrica per ajudar més gent. Després va anar al Perú i també a l'Índia amb la mare Teresa de Calcuta.

Potser per aquest esperit es va proposar un segon repte solidari, fer una triatló olímpica per a la Fundació Josep Carreras, contra la leucèmia. I també la va acabar.

Per la Iolanda, la clau per aconseguir tot el que es proposa és envoltar-se de persones positives, "que t'animin i t'escoltin", i apartar les persones tòxiques, "els vampirs energètics". "No pots ser un amargat tota la vida perquè llavors transmets aquesta amargor als altres".

Una extraodinària filosofia.

La Iolanda López, entre el campió del món de Duatló, Roger Roca i jo, 
i la Sonia, la seva germana bessona, també maratoniana.
 
Miquel Pucurull
14/02/2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada