El córrer a Catalunya ve de lluny. Al gener es
compliran 110 anys de la primera marató que es va celebrar a Espanya. A
Barcelona concretament. Se’n havia començat a fer a Estats Units i a Europa.
Se'n parlava a tot el món, i, envoltada de misticisme, va arribar a casa nostra
el 30 de gener de 1910. Com que era impensable córrer-la per la ciutat, amb uns
carrers poc urbanitzats i plens de fang, es va fer en un velòdrom que hi havia
en el que ara és l’illa formada pels carrers Muntaner, Londres, Casanova i
París. S’hi van apuntar quatre homes, més aficionats al ciclisme que a córrer.
Per completar els 42 quilòmetres, els quatre havien de fer 163 voltes a la
pista. Sospitant que no l’acabarien, els organitzadors van establir com a premi
una medalla de plata per a tots, encara que n'haguessin corregut només 25. Dos
d’ells la van acabar. Robert Boix, el guanyador, va fer 3 hores i 52 minuts i li va treure
quatre metres a l’altre, Francesc Túnica. L’endemà, els diaris deien que havia
estat una cursa èpica, d’esforços sobrehumans. Es va estendre el pànic i no es
va tornar a fer cap marató més enlloc de l’Estat fins molts anys més tard. Un
apunt: el Bar Velódromo, al carrer Muntaner tocant a Londres, és un vestigi
actual d’aquella instal•lació esportiva on es va celebrar la primera marató a
Espanya.
Miquel Pucurull
15/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada