“Amb treball i
passió, tothom pot enfrontar-se a qualsevol repte”. Aquest és el lema de la
nord-americana Sarah Reinertsen, la
primera dona discapacitada al món que va acabar un Ironman, és a dir, 3.900
metres de natació, 180 km de ciclisme i una marató de 42 km. Va ser al de Hawai
quan tenia 30 anys. Als set li van amputar la cama esquerra per damunt del
genoll. Als onze va començar a córrer després de veure una noia que participava
en una cursa de 10 quilòmetres de Nova York amb una cama ortopèdica. Quan en
tenia disset va participar en el Jocs Paralímpics de Barcelona. No li va anar
bé. Va caure i va deixar de córrer dos anys. En recuperar-se va voler
dedicar-se a la marató. Va debutar a la de Nova York de 1997 i va acabar-la en
6h30. Un dia va conèixer un noi a qui també li faltava una cama que anava a fer
un Ironman i es va interessar. No sabia nedar, però en va aprendre. Després
d’entrenar-se durament, va anar a Hawaii per participar-hi. No el va poder
finalitzar. Però no es va arrugar: de fet, en lloc de veure el seu problema com
una excusa, li ha servit sempre com una motivació. Un any després ho va
aconseguir. Es va convertir en la primera dona amb una cama artificial que feia
un Ironman. Va trigar 15 hores i cinc minuts. En acabar-lo, i amb tot el dret
de sentir-se orgullosa, va dir: "400 atletes que tenien les dues cames van
arribar més tard que jo”.
Miquel Pucurull
10/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada