Continuarem pujant suaument pel carrer de Sants, i en arribar gairebé al seu final, abans de Collblanc, girarem a la dreta pel de la Riera Blanca per anar a trobar la Travessera de Les Corts.
En el carrer de La Riera Blanca, just on fem el gir, hi havia Els Burots fa dos-cents anys. Els Burots (en castellà 'Fielato') eren unes casetes que estaven situades en llocs estratègics (les entrades dels municipis i les estacions de tren) per recaptar impostos dels productes que sortien i entraven. Per passar peix de Barcelona a L’Hospitalet, per exemple, s’havia de pagar. Cada aliment pagava una taxa: un conill tant; un pollastre tant...excepte les arengades que estaven exemptes. Van ser suprimits en acabar-se l’estraperlo, una pràctica de la postguerra que consistia en fer negoci li•legal de productes intervinguts per l’estat, venuts a preus abusius per uns espavilats.
Poc després d’agafar la Travessera de Les Corts ja albirarem El Camp Nou. En aquest punt, no es podrem sostraure -en especial els que som del Barça- que ens estem apropant a un temple. I qui sap si, com Joan Oliver (Pere Quart) en el seu poema "La croada", no imaginarem les multituds que s'hi acosten el dia de partit...
"Quan s'acosta l'hora
les àvies i els petits agemoleixen
al fons de les alcoves;
i al recambró de la higiene
donzelles sospiroses
s'emmirallen, malgrat tot, amb càlcul.
Però els barons -fixeu-vos-hi!-
s'alzinen com pollancres
vora la taula devastada;
surten al porxo,
escruten el cel, color de perla falsa.
Bròfecs com els herois en crisi,
abracen per damunt
la muller eixuta,
que temps ha malalteja.
(El gos lànguidament udola
abocat a l'eixida.)
I “Adeu” criden a tots
amb veu entera,
i alcen el braç a mitges,
secrets escèptics tal vegada,
però en l'extern inexorables.
De dos en dos,
centenars i milers,
es llacen
a les desertes vies de la tarda.
Entre marcials i amotinats
avancen, sallen
-escamots convergents,
centúries, legió-
impetuosos, emulant-se
en la carrera única,
com assumits pel fat enorme
de les grans ofensives
o els grans èxodes.
Perillosament -oh sí,
que en l'aire sobreneda
un pensament de pluja-,
catòlics de debò,
croats unànimes,
com
un
sol
home,
van a l'estadi nou, van a l'estadi".
I és que això del Barça, que abans era més que un club, ara és una religió. ¿O és què hi haurà algun culer que, després d’haver aconseguit viure les millors temporades de la història, no s’emocionarà al passar corrent la marató per davant del Camp Nou? En conec un que ha fet sempre el mateix: quan hi arriba, crida molt fort ¡¡¡Visca el Barça!!! i es queda afònic.
Correrem a tocar el Camp Nou, tot procurant, al menys jo, i de segur que molts altres més, contenir l’emoció que ens produirà el fer-ho (Que ens perdonin la nostra feblesa els que són d’altres clubs). Ja em sembla veure al costat nostre, virtualment es clar, els Basora, Cèsar, Kubala, Moreno, Manchón...
No escolteu al Serrat cantant?: “Fills d'Una, Grande y Libre...
Metro Goldwyn Mayer...
Lo toma o lo deja... Gomas y lavajes...
Quintero, León i Quiroga... Panellets i penellons...
Basora, Cesar, Kubala, Moreno i Manchón.”
 |
| Messi als 5 anys |
Serà difícil no emocionar-nos, passant tan a prop del camp del Barça, i sostraure'ns a què en aquest lloc també hi han jugat altres autèntics mites més recents. ¿No veieu l’espectre del Maradona; del Cruyff; del Ronaldinho; de l’Eto’o, o el del nostre col•lega maratonià Luis Enrique? ¿O els delPiqué, el Ter Stegen, o el d’un noi -no sé si algú n’ha sentit parlar alguna vegada - que es diu Leo Messi?
No serà el moment perquè estarem embolicats en el nostre repte, però passant tan a tocar de llocs amb tanta història esportiva ens vindran ganes de parar-nos i admirar-ho tot. Però no, avui no! Ja tornarem un altre dia!
I haurem arribat davant del Camp Nou on hi veurem el senyal del Km 3. Avui, 8 de maig, el Barça no hi juga. Ho fa al camp del Betis. Si hi jugués, a aquesta hora del matí ja hi hauria gent comprant samarretes, banderetes, bufandes, gorres...el que vulgueu.
--------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada