Passat el 41, tot serà cosir i cantar. Els corredors i corredores seguiran per Sepúlveda, un carrer que puja una mica precisament des d’Urgell on han girat, però tant s’hi val. Ara, que molt aviat veuran les columnes de l’edifici de La Fira, que voldrà dir que estaran a punt d’acabar aquesta marató tan anhelada, tant s’hi val.
La mica de pujada tant s’hi val (pitjor era quan pujàvem fa anys fins a l’estadi de Montjuïc per acabar la marató). Continuaran per Sepúlveda – quin nom de carrer tan bonic – com deia, planejant i pujant una miqueta. Començaran a veure incondicionals que els saludaran amb desfermades emocions, i giraran a la dreta a l’arribar al Paral•lel – quin altre nom més bonic, avui –.Trobaran la Plaça Espanya i l’indicador del km 42; ara sí que s’ha acabat.
I una mica més enllà, passades les Torres Venecianes, que estan aquí, esperant-los per acollir-los, també emocionades, la glòria.
Miquel Pucurull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada