Amigues i amics, avui s’ha celebrat la marató de Barcelona. Per a tots els que l’han corregut, el record que en tindran serà molt especial. La de l’any 1990, que la vaig córrer, es especialíssim per a mi. Va ser el primer any en que es va fer la sortida de Mataró. Vam passar pels pobles de la costa: Vilassar, el Masnou, Sant Adrià... fins a Barcelona, amb l’arribada a l’Estadi de Montjuich. El danès Zachariasen va ser el vencedor. I la vencedora... aquí va el que volia dir d’una marató especialíssima per a un servidor. Mentre anava pujant la rampa que conduïa a l’estadi, algú, a l’alçada del Poble Espanyol, em va dir que la primera dona que havia passat per allí era la meva filla Elisenda. Mai he fet els dos o tres quilòmetres finals d’una marató tan ràpids com aquell dia per tal d’acabar-la. Ni mai tan feliç. Un periodista ens va veure i va publicar en un diari l’endemà: “Quan una hora més tard que la guanyadora va entrar a la meta el pare d’ella, que també hi participava, es va produir una escena commovedora: els dos es van fondre en una abraçada plena d’emoció.” Disculpeu l'orgull de qui us ha explicat aquesta batalleta arqueològica sobre la marató de Barcelona de fa 35 anys. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
17/03/2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada