La 'Contra' de l'Ultraesports de Rac1 (08/11/20)

 Amics i amigues, fa uns dies, el regidor d’Esports de Barcelona la va dir grossa: “Aquest any, tan sí com no, farem la marató de la ciutat. Demà donarem detalls”. L’anunci va fer bullir les xarxes, fins que l’endemà va aclarir la incògnita: seria una prova que es podria fer en una setmana, corrent i sumant quilòmetres fins a 42 i arribar al què en diuen ‘Marató de Barcelona Virtual’. El regidor va reblar: “una marató diferent, però al cap i a la fi, la Marató de Barcelona 2020”. Home, no! Engrescar a que la gent corri em sembla perfecte, però dir-li marató de Barcelona a córrer pel teu compte on vulguis, és una barbaritat. El sorprenent és que els promotors de la prova accentuen que, tot i ‘virtual’, és la marató de Barcelona. D’ells escolto en una entrevista radiofònica: "...Nosaltres som la Marató de Barcelona”. No senyor! Els organitzadors no poden arrogar-se la propietat perquè no és d’ells. En tot cas és patrimoni dels que la correm. M’alegrarà que corri molta gent, com sigui i per on sigui. Jo també correré aquesta setmana 42 kms o més. Però no imaginaré que he corregut una marató i espero que ningú s’ho imagini. Haurien d’haver-li posat un altre nom, però relacionar els 42kms que es poden fer al balcó de casa amb la marató de Barcelona, no. Me l’estimo massa i m’ofèn l’afegit. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.

Miquel Pucurull

08/11/2020

Una marató 'virtual' no és una marató

Em pregunten a la xarxa per què m’ha afectat negativament l'anunci de la 'Virtual Marató de Barcelona 2020'. Molt senzill: que tothom faci el que vulgui. Però sumar 42 quilòmetres -que es poden fer en vuit dies on es vulgui- no és córrer una marató com s'està promocionant. Per a mi, és degradar el seu esperit i crec que se li havia de donar un altre nom. Els organitzadors, que els conec de fa anys i els aprecio, s'han equivocat de mig a mig.    

La Marató de Barcelona no és propietat de ningú. En tot cas és patrimoni dels que, com jo i molts altres, l'hem corregut i, modestament, hem fet coses pel seu desenvolupament. Per aquest motiu, m'atorgo el dret moral de poder denunciar que el què es vol fer la devalua. Em dol que es perdi l'essència d'una prova que m'estimo i a la que hi estic molt vinculat per varies raons:  

    -Vaig córrer la primera Marató de Barcelona que es va celebrar a la ciutat l’any 1980. (Llavors era la Marathon Catalunya).

    -He corregut totes les maratons de Barcelona excepte dues que vaig abandonar i quatre que estava lesionat. L'he acabat 33 vegades. 

    -A la meva família, la Marató de Barcelona ocupa un lloc prominent. L’any 1990 la va guanyar la meva filla Elisenda en dones, i la meva dona, Felicitat, l'ha corregut cinc vegades.

    -L’any 2004 es va anunciar que se suprimia la marató i vaig engegar la ‘Plataforma Marató a Barcelona’ per tal de fer accions reivindicatives amb un grup de corredors perquè retornés. Vaig iniciar una campanya de cartes als mitjans reivindicant el regrés de la marató. També li vaig enviar al i President de la Generalitat, llavors Pasqual Maragall, i vaig anar a veure personalment a l'alcalde de Barcelona, Joan Clos llavors, per demanar-li el seu retorn.

     -L’any 2005 no es va celebrar, Va retornar el 2006, i per voluntat del  director d’Esports de l’Ajuntament, vaig formar part del Comitè Promotor de la Marató de Barcelona fins que es va dissoldre al cap de 10 anys.

    -En dues ocasions (els anys 2007 i el 2016) he entrenat i assessorar un grup de corredors i corredores que corrien per primera vegada la Marató de Barcelona.

    -Vaig organitzar l’acció “Corre la Marató de Barcelona amb amics i amigues”, un concurs classificatori al marge de l’oficial, idea d’Andreu Ballbé, que es va fer durant el anys 2007, 2008 i 2009.

    -L’any 2010 em van atorgar el dorsal 10.000 per haver estimulat a través de les xarxes i els mitjans a arribar a aquest nombre de participants per primer cop. 

     -Els anys 2011 i 2013 vaig rebre una distinció que em va lliurar l’organització de la Marató de Barcelona per la meva vinculació a la prova.

   -A proposta meva, el 2013 es va honorar a Ramon Oliu, el creador de la Marató de Barcelona, amb un monòlit a la ciutat que està al costat de les Fonts de Montjuïc.

   -Els darrers sis anys he realitzat una acció solidària corrent la Marató de Barcelona tot recaptant diners (31.000 euros en total) per ajudar a la investigació que fa l'Hospital de Sant Joan de Déu sobre la diabetis infantil.

   -He escrit un llibre sobre les meves vivències. Té 300 pàgines, un quart de les quals estan dedicades a la Marató de Barcelona.

   -He intervingut en diversos mitjans, ràdio, televisió i premsa, parlant de la Marató de Barcelona i la seva història.

   -He realitzat una petita crònica de totes les maratons que s’han celebrat a Barcelona fins ara ('L’Historial de la Marató'), amb informació d’aspectes i dades. Està penjada a la web oficial de la Marató de Barcelona.

   -L’any 2018 vaig tenir l’honor de rebre el ‘Trofeu Ramon Oliu’ que la Marató de Barcelona atorga cada any al corredor de més edat que l’acaba.

I, a banda de tot plegat, explicar raons de perquè tenim sentiments i emocions que no volem que desapareguin és impossible.

                                        -----------------

Miquel Pucurull

29/10/2021

 

Evolució històrica de la marató femenina

 

Aquesta és una relació cronològica de fets significatius de la marató de dones al món.

 

1896 - STAMATA REVITHI, grega, és rebutjada a la marató olímpica d'Atenes per ser dona. L'endemà corre sola el mateix circuit i distància amb un temps de 5 hores i mitja. La glòria es va perdre en la pols de la història, perquè, malauradament, cap estament va reconèixer la seva gesta.

 

 

             

1918 - MARIE LEDRU, francesa, corre una marató a París el 29 de setembre,  l'anomenat 'Tour de Paris Marathon'. Malgrat documents que acrediten que va acabar en el lloc 38 i va fer 5h40, la IAAF (Associació Internacional de Federacions d'Atletisme) no reconeix el seu registre.

1926 - VIOLET PIERCY, de Gran Bretanya. És reconeguda per la IAAF com la primera dona al món que va córrer una marató. Tenia 36 anys. Ho va fer el 3 d'octubre de 1926 de Windsor a Londres i va ser cronometrada oficialment: 3h40.22 . Va córrer cinc maratons més entre el 1926 i el 1936, sempre en solitari i amb sabates de talons.

1963 - MERRY LEPPER, d’Estats Units, rebaixa la marca de la marató de Violet Piercy després de trenta set anys, acabant la marató de Culver City en 3h37. Lepper no va córrer cap més marató. Va deixar l’atletisme per anar a la universitat i doctorar-se en ecologia, i vint anys després rebre un títol de veterinària.

1964 - DALE GREIG, anglesa, redueix deu minuts el registre de la Mery Lepper un any abans. Va ser la primera dona a batre el rècord mundial de marató de forma oficial, amb 3h27.25. Ho va fer amb sabatilles de gimnàstica mentre gaudia d'unes vacances. Va ser l'única dona d'una marató al sud d'Anglaterra, amb 67 homes, en una excepció a la norma que impedia les curses mixtes. . 

                           

1964 - EL DR. VAN AAKEN, alemany, comença a parlar dels beneficis del córrer llargues distàncies i dóna suport a les dones que ho fan. Segons ell, en tenir més reserves de greix, les dones podien acabar en millors condicions que un home (encara que de manera més lenta).

             

 

1966 - ROBERTA GIBB, nord-americana, acaba la marató de Boston de manera no oficial. Solia córrer només per plaer. El 1965, va veure la marató i va quedar fascinada. Va incrementar els seus entrenaments, corrent sempre sola, i es va voler inscriure per a l’any 1966. Li van contestar que les dones no eren fisiològicament capaces de córrer una marató. Poc li va importar. Va sortir extraoficialment i va acabar en 3h21.40.

         

 

1967 - KATHY SWITZER, d’Estat Units, desobeeix les normes de la marató de Boston que no les permetia participar i acaba la prova després de barallar-se amb els jutges. Es produeix un enrenou mediàtic. El 19 d'abril de 1967, Switzer va gravar el seu nom en la història en una època marcada pel sexisme i la misogínia en l'esport. Va creuar la meta en 4 hores i 20 minuts  que l'acabaria convertint en una icona del feminisme i un símbol per la lluita per la igualtat.

        

 

1967 - MAUREN WILTON, una nena de 13 anys d’edat del Canadà, corre una marató en 3h15. Era una època en la qual es permetia córrer maratons als nens i nenes. De fet, existeix una relació on hi figura Mary Eta Boitano, que als sis anys en va fer una el 1969 en 4h27.   

            

 

1971 - ADRIENNE BEAMES, australiana, va córrer una marató en 2h46 segons el seu entrenador, però la IAAF no va validar el temps. Controvertida, va ser suspesa  per participar en una cursa sense permís, acabant amb les seves esperances de competir en els Jocs Olímpics de Munic del 1972. L’afer ha quedat com un misteri. 

  

1971 - BETH BONNER, nord-americana, a qui la IAAF li va reconèixer oficialment com la primera dona que va baixar de 3 hores a la marató. Qüestionada la validesa del temps d'Adrienne Beames de 2h46.30 un mes abans, el  de la Bonner, de 2h55.22 a Nova York, va ser acreditat com el de la primera dona que ho va fer.

 

1972 - SOTA FORÇA PRESSIONS, la AAU (Amateur Athletic Union);  organització d’esdeveniments esportius d’Estats Units) autoritza que les dones corrin maratons.  

 

1972 - DONES A LA MARATÓ DE NOVA YORK. Podien fer-ho però amb la condició de sortir soles. El dia de la prova, les sis noies inscrites estaven assegudes al terra, impedint la sortida fins que els organitzadors van accedir a que correguessin plegats, homes i dones.

1973 - A ALEMANYA, promoguda pel Dr Van AAken, se celebra la primera marató exclusivament femenina. Hi participen 40 dones de set països diferents.

           

 

1977 - LOURDES GABARAIN, basca. A Espanya no se celebraven maratons (només existia el campionat nacional anual per a atletes federats, vetat a les dones), i ella es va traslladar a la localitat francesa de Bordeus amb disset anys, i va acabar la prova en 4h51.32, convertint-se en la primera dona espanyola, que acabava una marató.

 

1977 -  CHANTAL LANGLACÉ, de França, bat el rècord del món de marató femenina  amb 2h35.15 a la localitat guipuscoana d'Oiarzun, participant com a convidada en el campionat d'Espanya d'aquell any.

 

1978 - GRETE WAITZ , de Noruega, sorprèn al món en córrer la marató de Nova York en 2h32. 30. Un any després, també a Nova York, es converteix en la primera dona que baixa de les 2h30, fent-ho en 2h27.32.

 

1978 - PRIMERA MARATÓ A ESPANYA. Se celebra a Palafrugell. Corren 147 homes i tres dones: les  catalanes Matilde Gómez, de 35 anys, que  la fa en 3h55, Montserrat Camps, de 20, en 4h00 i Ester Ines Mañé, de 23, que l'acaba en 4h59.

1980 - GRETE WAITZ rebaixa la seva marca personal aconseguint 2h25.40 i estableix un nou rècord mundial a Nova York.

 

1981 - ALLISON ROE guanya la marató de Nova York en 2h25.29.

 

1981- CORREN DONES EL CAMPIONAT D'ESPANYA. Rosa Talavera, basca, guanya en 2h58 el primer campionat d’Espanya de marató on poden córrer dones. Es va celebrar a Oiarzun (Guipúscoa).  

1983 - PRIMER CAMPIONAT MUNDIAL DE MARATÓ FEMENINA. Se celebra a Hèlsinki i Grete Waitz es proclama campiona amb 2h25.28, batent el seu propi rècord del món. L'endemà, però, li arrabassa Joan Benoit a Boston amb 2h22. 

 

1984 - JJOO DE LOS ANGELES és on es disputa la primera marató olímpica on hi participen dones. Medalla d’or per la nord-americana Joan Benoit amb 2h24. Un any abans, la Benoit va córrer la marató de Boston en 2h23. 

 

1998 - LES AFRICANES IROMPEN A LA MARATÓ.  Tegla Loroupe, de Kenya, aconsegueix a Rotterdam 2h20.47, nou rècord del món de marató de dones.   

 

2001 - NAOKO TAKAHASHI del Japó, baixa de 2h20 a la marató de Berlín amb una millor marca mundial de 2h19.46. 

 

2012 - SARAH ATTAR de 19 anys, la primera dona de l’Aràbia Saudita que participa en una prova olímpica d’atletisme. Va fer-ho en la prova de 800m. Al Jocs Olímpics del 2016 ho fa a la marató en un temps de 3h16. Dos anys més tard, corre la marató de Chicago en 3h11

 

2001 - ESCLAT DE LES MARATONIANES AFRICANES. Catherine Ndereba de Kenya, bat el rècord mundial a Chicago en 2h18.47.

 

2003 - PAULA RADCLIFFE, anglesa, bat el rècord del món de la marató de dones. 2h15.25

2012 - JJOO DE LONDRES, l’etíop Tiki Gelana guanya la marató olímpica femenina en 2h23. Tres de les quatre primeres són africanes. Mesos abans, Tiki Gelana es primera a la marató de Rotterdam amb un temps de 2h18.  

 

2019 -  BRIGID KOSGEI de Kenia, nou record del món (2h14.04) arrabassant el de la Radcliffe que el va ostentar durant setze anys.

2023 - TIGIST ASSEFA de Kènia, baixa més de dos minuts el record del món a la marató de Chicago: 2h11.53. 

Miquel Pucurull

17/10/2023