5.12.12

Luis Rojas Marcos, metge eminent i corredor popular

Sempre he considerat que és molt bo per al món del córrer que hi hagi personatges mediàtics i destacats que corrin. I si es tracta d’un metge, millor que millor per l’exemple que dóna. (...Si un metge corre, no pot ser dolent.)
Luis Rojas Marcos, el psiquiatre sevillà -un dels més famosos del món-, professor de la Universitat de Nova York on resideix, i autor de diversos llibres d’èxit, és també un corredor popular. Té 70 anys i corre des dels 43. Ha acabat la marató de Nova York 19 vegades seguides.


I d'aquestes persones m’interessa el que pensen. En una entrevista que li van fer fa un parell d’anys, Luis Rojas Marcos deia coses que em sembla interessant difondre-les i compartir-les:

“Ens agrada ser dependents de l'esport, de córrer per exemple, això és positiu. Tot i que, si la nostra passió es converteix en una obsessió, anem per mal camí. Tanmateix, tots tenim un element d'addicció; jo, per exemple, soc addicte a la marató”.

“Córrer és una condició humana. Quan hom ho coneix, s'acaba convertint en un acte quotidià, com el menjar o el vestir-se”.

“Fer esport és una activitat sana, un antídot de la diabetis, de la hipertensió… Amb l'edat, ajuda a desenvolupar artèries col•laterals del cor, redueix la probabilitat que et doni un infart, i moltíssimes coses més”.

“L'exercici aeròbic estimula la dopamina i la serotonina, dues hormones preventives de la depressió”.

“Córrer ho aconsello moltes vegades a persones que sofreixen ansietat, estrès o addiccions”.

“Per la simple il•lusió de pertànyer a un grup (religiós, social, esportiu...) se supera millor les adversitats”.

“Corro maratons per l'element psicològic i social de veure'm immers en alguna cosa “gran””.
                                           
                                       
  
Recentment, el doctor Rojas Marcos ha escrit un llibre amb el títol “Secretos de la felicidad”. Aconsella cultivar, com si fos un jardí, les parcel•les de la nostra vida que contribueixen a la nostra satisfacció personal. Perquè, assegura, no hi ha res més important en aquest món que el nostre benestar físic i emocional.

No sé si als malats els hi recepta medicaments. El que si fa, per tal de que els que estan sans no emmalalteixin, és recomanar aquests cinc antidepressius:

"1. Cuida el teu cos. És una font de plaer. Produeix endorfines. Si et cuides i t’anirà millor a la llarga".

"2. Pensament positiu. Cal plantejar-se si un té tendència a pensar que hi ha coses que no tenen solució quan sí que en tenen".

"3. Relacions afectives. Són una gran font de satisfacció: fills, parella, amics, companys ..."

"4. L'autoestima. No és fàcil d'augmentar, però cal intentar protegir-la. Es desenvolupa des de petit".

"5. Pensa que tens el control. La idea de posar-te al centre de control de la teva vida t'ajuda a sobreviure. El porta millor qui creu controlar la situació que qui pensa: "Que sigui el que Déu vulgui".

                                                           --------------
Miquel Pucurull    

1 comentari:

  1. Molt bó aquest article. És un exemple per a tothom.....

    ResponElimina