Baixar de 2h30 a la marató és actualment una proesa

No ho dic per nostàlgia de temps passats perquè no vaig poder baixar mai de tres hores a la marató. La meva millor marca va ser de 3h14 i encara gràcies. Però la realitat és que, actualment, en comparació a vint o trenta anys enrere, són pocs els que aconsegueixen baixar de 3 hores. i no diguem de 2h30.

A la marató de Barcelona d'aquest any 2016 només van baixar de 3 hores 511 participants de l’Estat (catalans + resta), que significa el 3% de tots els arribats. Dic que només perquè, per comparació, i per posar un exemple, el 1986, fa trenta anys, amb vuit vegades menys finalistes, van ser 280, el 13%.

I si ens fixem en els que baixen de les 2h30, llavors la fita és encara més complicada, reservada a molt pocs. Enguany han estat 2 els que ho han aconseguit (el madrileny Francisco España i el català Marc Roig), i l’any 1986 van ser 9.

Posem-hi noms i veiem-ho:

Per a mi és bastant inexplicable el que  passa. Tenint en compte que ja fa temps que cada cop hi ha més corredors que es converteixen en maratonians, sorprèn que no sorgeixin, ni a Catalunya ni a Espanya, atletes que siguin capaços de fer millors marques que les que es fan ara.

Només se m’acut que la raó està en què s’entrena molt menys quilòmetres per córrer la marató que anys enrere.

Miquel Pucurull
21/03/2016