Quan s’acusa a un atleta d’haver-se dopat s’ha d’anar
amb compte. Perquè, a vegades, alguns han estat condemnats sense haver estat
culpables. Aquest és el cas del corredor de fons alemany Dieter Baumann,
guanyador de la medalla d’or dels 5.000 metres als Jocs Olímpics de Barcelona.
Es deia d’ell que era el kenyà blanc per haver adoptat els mètodes
d’entrenament dels kenyans, i va ser el primer atleta blanc que va baixar dels
13 minuts en aquesta distància. Considerat com una mena de símbol, se’l
coneixia com a Mister Proper (Don Limpio) en els àmbits atlètics, per la seva
lluita aferrissada contra el dopatge. Vet aquí, però, que en plena carrera
d’èxits, Baumann va donar positiu per nandrolona i va ser sancionat a dos anys
de suspensió. Jurava i perjurava que no s’havia dopat mai i va demanar que
s’obrís una investigació. Els analistes d’un laboratori oficial van anar a casa
seva i van trobar nandrolona en el seu tub de pasta de dents. L’atleta va fer
una declaració jurada de la seva innocència davant de notari. De res li va
servir. Anys més tard, però, es va saber que fer prendre estimulants d’amagat
als atletes per part d’alguns entrenadors, sense ells saber-ho, havia estat una
pràctica habitual a la República Democràtica Alemanya, i es va senyalar al
metge de la federació com a impulsor del dopatge dels esportistes reticents
mitjançant el sistema d’injectar nandrolona als seus dentífrics. Tanmateix,
Baumann ja havia complert la sanció malgrat ser innocent, i el seu bon nom va
quedar tacat per sempre.
Miquel Pucurull
24/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada