Fa dos anys, el recordista del món de marató, Kipchoge, no va poder baixar de 2hores a la ciutat de Monza, en un intent patrocinat per
una coneguda marca de material esportiu. Es va quedar a 26 segons. A la xarxa, i també en alguns diaris, es
va criticar que fos una acció de màrqueting. Es deia, per "experts" en
la marató, que els tres corredors que van provar de fer-ho van ser especialment entrenats, com si fos un pecat...que van disposar de més avituallaments del
compte i més llebres del que estableixen les normes. També es qüestionava
que les sabatilles que duien havien estat
dissenyades exprés per a l’ocasió. I què! A mi m’alegra que es facin
millores per tal de rebaixar les marques de l’atletisme. Fa cinquanta anys, el
salt d’alçada i el de perxa es feien sense matalàs al terra; les pistes eren de
cendra en lloc de tartan, les perxes eren de bambú; i més enrere en el temps,
el calçat dels atletes eren espardenyes. La meva opinió és que, encara que la
prova hagués estat un esdeveniment per vendre més bambes, benvinguda sigui. Va servir
per estimular a patrocinadors i a atletes a seguir tractant d’aconseguir la
fita, potser més aviat del que alguns escèptics creuen. S'ha anunciat, per cert, que a l'Octubre, a Viena, en Kipchoge ho tornarà a intentar.
Miquel Pucurull
06/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada