La marató compensada

Una prova atlètica curiosa, la de la ‘Marató Compensada’. A València se’n van celebrar dues: els anys 1995 i 1996. Volent innovar, els organitzadors van establir un reglament per fer de manera que tots els atletes, malgrat les diferències d'edat, competissin en igualtat en fer els 42km,195m. Ho van fer utilitzant unes sortides que donaven avantatge als corredors veterans. Ho feien per grups d’edat, esglaonadament. Com més veterans més temps d’avantatge. Per exemple, els de 65 o més anys sortien trenta-vuit minuts abans de la sortida oficial; els d’entre 60 i 64, trenta minuts...i així successivament fins arribar als de menys de 40 que ho feien a l’hora establerta. El primer any, un corredor nord-americà de 70 anys, de nom John Keston, va córrer sol, davant de tothom, aprofitant el plus de sortir abans, però va ser absorbit a dos o tres kms de la meta pels sèniors i no va passar res. Però l’any següent, un veterà gallec molt bo, de 60 anys, en Manuel Rosales, va entrar primer sense que l’atrapés ningú i va guanyar. Quan tot seguit van arribar els sèniors –que havien sortit mitja hora més tard que ell- es va formar un bon sidral. Es queixaven iradament perquè els premis en metàl•lic se’ls enduien els veterans. Es va formar un cristu de cal ample i l’experiment de la ‘Marató Compensada’ no es va tornar a fer mai més. 

Miquel Pucurull

13/08/2019