Amigues i amics, el passat diumenge es va celebrar a Barcelona la Cursa d’El Corte Inglés, una de les proves més antigues de la ciutat i més multitudinària. De sempre; des de la primera el 1979 amb 17.000 participants o 109.000 l’any 94. Ha anat minvant, i ara no som tants, però deu n’hi do: l’altre dia érem 33.000. La cursa, que és de les poques a Catalunya que és gratuïta, és per antonomàsia divertida i festiva. Ho és tant, que hi ha qui no li agrada perquè trenca tots els canons d’una prova atlètica: la corren corredors espitxant un cotxet amb el seu fill, una gran part dels participants la fan caminant, molts altres la corren amb el seu gos, i alguns la fan disfressats d’Spiderman, de Carnestoltes o del que sigui. He dit que hi ha qui no li agrada, però hauria d’haver dit que això passava el primers anys; ara està totalment acceptada. Han estat milers els que l’han corregut després dels 45 anys que fa que se celebra i per a molts i moltes ha estat el seu debut en això de córrer curses. És una disbauxa, ja se sap, però agrada a tothom: petits i grans. O molt grans: l’altre dia, per exemple, la va fer una senyora que s’ajudava d’un taca-taca. La vaig veure i vaig pensar: “Això és la Cursa d’El Corte Inglés. Visca! Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
12/05/2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada