Amigues i amics, els resultats del esportistes de Catalunya als Jocs Olímpics que s’han celebrat a París han estat força reeixits. Van aconseguir onze medalles d’or en waterpolo, set en futbol i una en vela. I medalles de bronze, quatre en handbol, quatre en natació artística, i una en piragüisme. A més a més, 39 diplomes en esports individuals: judo, tir, tir amb arc, rem i piragüisme. I en esports d’equip: hoquei sobre herba masculí i femení, waterpolo masculí, futbol femení i bàsquet femení. És a dir, que la contribució de les catalanes i els catalans a les seleccions espanyoles va ser importantíssima. Altra cosa és si va ser reconeguda. Que no ho va ser. Mai, les televisions que retransmetien els esdeveniments, i els mitjans de Madrid, feien esment de si els atletes guardonats eren catalans. Ja hi estem acostumats; només emfatitzaven que eren espanyols. Per cert, ja no ens en recordem, però abans dels Jocs, el president del comitè olímpic espanyol esbombava per tot arreu que a París, “com que l’esport a Espanya ha millorat molt, se superarien les 22 medalles dels Jocs de Barcelona de 1992”. La realitat és dura: es van quedar en 18 i gràcies. I deixeu-me dir que si no hagués sigut per les que van guanyar els catalans i les catalanes, el paper de la delegació espanyola -comparat amb les d’altres països- hauria estat mediocre. Un paper d’estrassa, vaja. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
30/09/2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada