29.3.16

Augmenten les catalanes que corren la marató

He escoltat i llegit moltes coses sobre les raons de perquè no són gaires les dones a Espanya (de casa nostra i de la resta de l’Estat) que corrin maratons. Tothom diu la seva. Des qui diu que és perquè prefereixen anar al gimnàs en lloc de córrer, fins al que assegura que la llarga distància és massa dura per a elles. Barbaritats. Si no hi ha tantes noies que les facin, comparat amb les que ho fan en altres països d’Europa o Estats Units, és per altres motius. 

Quan les estrangeres ja en corrien, aquí l’atletisme femení, marató inclosa, estava prohibit pel franquisme (ho va estar durant vint-i-un anys en acabar la guerra). Es podrà dir que ha plogut molt des dels anys seixanta i ja podria estar superat aquest handicap. És cert, però n’hi ha d’altres, com, per exemple, que les feines de casa i la cura de la família (al meu parer encara més a càrrec de la dona que de l'home) i els horaris laborals,  no ajuden gens a que elles, en arribar de la feina, se’n vagin a entrenar una llarga estona com requereix la marató.

Però, malgrat els inconvenients, s’albira que les coses estan canviant de fa un temps.  Per veure-ho amb perspectiva, val la pena recordar com ha estat la seva evolució des que van començar a córrer-la.

A la primera marató popular que es va celebrar, la de 1978, hi van córrer 3 dones, totes catalanes. Dos anys després  el nombre seguia essent testimonial: van ser 20. Deu anys més tard, en el 1990, la xifra de catalanes més la resta de l'Estat va pujar a 35. Passats uns altres deu anys, en el 2000, la van acabar 85. Després d’una altra dècada, l’any 2010, en ple boom del córrer, la cosa havia canviat i les finalistes d'aquest tipus van ser 296. I en la darrera, la d’aquest any 2016, han estat 1.019

L’augment de participació de catalanes més resta de l'Estat a la marató de Barcelona en els darrers anys és doncs inqüestionable (per dades que he esbrinat, considero que el 80% són catalanes) i podem dir que la seva evolució és molt estimulant.

En efecte, l’atonia que va imperar fins que la marató es va suprimir el 2005 ha desaparegut, i el creixement, any rere any, ha fet que s’hagi multiplicat per deu respecte de les que participaven fa deu anys, i especialment espectacular en els cinc o sis últims. Un increments extraordinaris, impensables temps ençà. Només cal dir que en cinc anys s'ha més que doblat el nombre de dones del pais que han corregut la marató (un 130% més el 2016 respecte del 2011)
No cal donar-hi voltes. Tot i que encara estem lluny de poder dir que la nostra corredora participa en la marató com ho fa l'estrangera (als Estat Units corren les maratons gairebé tantes dones com homes; el 43% dels participants), la seva eclosió en la distància comença a ser una realitat.

                                                   ---------o---------



Miquel Pucurull
29/03/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada