Parlant de fer sèries...

No sé on he llegit que, córrer com en Kimetto (l'atleta kenyà que participarà a la Mitja de Granollers de l'1 de febrer) quan va batre el rècord del món de marató en fer 2 hores 2 minuts i 57 segons fa uns mesos, equival a fer, ni més ni menys, 105 sèries de 400 metres a 1’10” sense recuperació.

Els corredors i corredores populars que llegeixen això saben de què estem parlant. Saben el que és fer unes sèries per a la preparació d’una marató en la que es vol baixar de 4 hores, per exemple. Saben que són “mortals”. Saben que només “els salva”el minut o els minuts que s'han establert per descansar entre mig de cadascuna. Saben que les sèries de 400 metres d’un programa d’entrenament són les més exigents, per més moderades de ritme que siguin, i en fer-ne 8 o 10 acaben fets pols. Dons bé, el kenyà, aquell dia de setembre de l’any passat, en va fer més de 100 sense parar; sense ni un segon de recuperació.

Està clar que els kenyans són d'una altra galàxia. 

Miquel Pucurull
23/01/2015