El maratonià olímpic desaparegut

Les maratons són una font inesgotable d’històries. Si no, fixem-nos en el que va passar a la dels Jocs Olímpics d’Estocolm de 1912. El japonès Shizo Kanakury va començar la prova, però al Km 30 va desaparèixer. Tothom va pensar que havia abandonat. Però quan van comptar els abandonaments, els hi faltava un corredor. I aquest no era altre que en Kanakury que, per cert, era el favorit, la gran esperança del Japó. Se’l va buscar durant hores per tot el recorregut però no el van trobar enlloc. Tampoc en els dies següents. S’havia esfumat. Fins i tot, amb el temps, la policia d’Estocolm el va donar per desaparegut. Cinquanta-quatre anys després, en un programa de televisió, va explicar ell mateix el que li va passar. Quan li faltaven 12 km per arribar a meta va veure que una jove sueca li oferia una llimonada des de la finestra d’una casa de planta baixa. Tenia molta set. S’hi va acostar i, exhaust, es va parar una estona per beure-se-la i descansar. La noia l’hi va oferir una cadira, va entrar a la casa per seure una mica...i es va quedar adormit dues hores. Quan va despertar, intimidat , no va anar ni a la sortida ni a l’hotel de la delegació japonesa. Sentint-se avergonyit, va tornar d’incògnit al Japó com va poder. Allà va seguir la seva carrera esportiva i als Jocs de 1920 va quedar setzè a la marató olímpica d’Anvers. Però va viure avergonyit durant més de mig segle, fins que es va decidir a confessar la seva actitud, que creia havia estat un deshonor pel seu país.

Vídeo sobre Sizo Kanakury: https://www.youtube.com/watch?v=E46UrY1m50U&list=PLtlYFhGDor7kwjzU_hw8Eca-I5gDbYuUZ&index=3&t=0s

Miquel Pucurull