Toni Lastra fou un corredor popular de València que va ser l'ànima de la marató de la seva ciutat durant molts anys. Escrivia molt, i molt bé, sobre el món del córrer, setmanalment al diari Las Provincias i sovint a la revista Corricolari. Extrec i tradueixo del seu llibre, La Columna de Andrópolis II (un recull dels magnífics escrits publicats al diari), els paràgrafs finals d’un divertit capítol .
"El corredor androide
Ha arribat la cibernètica, i amb el seu immens poder, ha canviat els antics valors. (...) En una cosa tan natural com el córrer a peu -el primer esport de la raça humana- es habitual veure ja al corredor cibernètic.
A la darrera marató de València vaig trobar-me un antic amic corredor, a qui sempre li he dit, sense gaire acceptació per part seva, C3PO, com l’androide de La Guerra de les Galàxies. Duia de tot: un pulsòmetre amb la seva cinta al pit; dos rellotges (un de digital i un altre gran com un donut), una polsera magnètica, una chuleta de plàstic amb els temps de pas que havia de fer...El rellotge cosmonàutic portava alarmes anaeròbiques, polsadors, senyals de ritme, i fins i tot un botó especial per escoltar la música d'un pasdoble atlètic per als moments que decaiguessin els ànims. A més a més, el meu amic duia una gorra, un walkman i unes ulleres tornassolades.
Li vaig dir, “-A casa tinc un rellotge enorme, amb esfera lluminosa, que tu no tens, però no me’l puc posar quan corro”. “-Per què?”, em va preguntar. “-Perquè és de paret”, li vaig contestar.
Se’n va anar renegant, sense riure la gràcia; la veritat és que aquest androide no tenia mai programat el sentit de l’humor.”
Toni Lastra, de qui m'enorgulleix haver sigut amic seu, va morir el juny del 2015, als 79 anys.
 |
| A la foto, Toni Lastra, amb xandall negre, després d’una prova de 20k a València el 1990 que vàrem córrer tota la família. |
11/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada