Sovint penso que el córrer és una activitat esportiva
que va més enllà de fer gambades més o menys llargues. Crec que és un esport
que ajuda a molts a ser millors persones. Segurament no se sap, però hi ha un
munt de corredors i corredores populars que fan reptes solidaris per
diferents causes, pensant en els demès. N’hi ha que ho fan individualment, per
recaptar fons per ajudar a la recerca de malalties minoritàries, per exemple, i
altres, que s’han constituït en grups amb el mateix objectiu, per aconseguir
diners per la lluita contra afeccions on la Sanitat no hi arriba prou. També,
cada cop més, veiem gent que participa en curses tot ajudant els que no tenen
la sort de poder fer-ho per si sols. Des dels que fan de guies d’atletes cecs,
fins els que corren espitjant carrets de persones discapacitades. N’hi ha,
d’aquests últims, que són fins i tot associacions que es troben cada diumenge
per fer-ho. Veure’ls, als uns i als altres, emociona. Alegres i exultants de
felicitat els discapacitats, i plens de satisfacció els altruistes que tracten
de contribuir a integrar-los. Resulta emotiu comprovar, a les curses, que hi ha
qui, aparcant per un dia el propòsit secular de voler fer la millor marca de la
temporada, es dediquen a córrer-les per ajudar els que tenen la desgràcia
d’estar lligats a una cadira. Es per felicitar-los perquè col·laboren a que hi
hagi qui pugui oblidar la seva minusvalidesa , si més no durant una estona.
Miquel Pucurull
09/08/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada