Amics i amigues, diumenge
passat es va celebrar a Barcelona la Jean Bouin, una de les curses més antigues
d’Espanya. Una prova que, em dol dir-ho,
ha anat perdent interès i participants de manera clamorosa. I no em refereixo a
la Open popular -que també, perquè del 2013 ençà n’ha perdut sis mil-, ni
tampoc a la de sèniors federats, on ja no hi corren atletes de renom com abans,
sinó, i molt especialment, ha deixat de tenir atractiu per als escolars. Es pot
veure a les hemeroteques: fa uns anys, els alevins, infantils i juvenils, eren milers.
Entre tres i quatre mil es concentraven a Montjuïc en els anys noranta per
celebrar el que era un gran dia de l’esport. I l’altre dia, comptant tots i
totes els d’aquestes categories, no arribaven a set-cents. Em sap molt greu
dir-ho: no sabem engrescar als nostres nens i nenes a que practiquin atletisme.
A que corrin o saltin, enlloc de dedicar-se a jugar asseguts en una cadira els
desafortunadament anomenats ‘e-Sports’. I aquesta és una situació seriosa per la
importància que té l’atletisme com element formatiu dels homes i dones del
futur. Crec, fermament, que els pares i els
educadors han de prendre consciència de l’assumpte. Fins el cap de
setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.Miquel Pucurull
01/12/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada