Amic i amigues, el diumenge passat es van complir 126 anys de la celebració de la primera marató olímpica. Es va fer a Atenes com a colofó dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna. La prova va tenir 40 quilòmetres. De fet, les primeres maratons es van fer d’aquesta distància. I no va ser fins als Jocs de Londres de 1908, quan es van establir els 42 i 195 metres actuals pel caprici d’una reina d’Anglaterra –una història que ja explicaré un altre dia-. Bé, aquella primera marató dels primers Jocs la va guanyar el grec Spiridon Louis, un aiguader que venia aigua potable pels carrers d’Atenes. En córrer tenia certa pràctica perquè havia quedat primer en alguna cursa dels pobles de les rodalies. Spridon Louis, conegut com Spyros, no era el favorit; hi havia dos corredors estrangers que ho eren. Però els va avançar quan faltaven pocs metres per a la meta i va vèncer, completant els 40 quilòmetres en una mica menys de tres hores. L’Spyros era un home modest, humil. Una llegenda diu que quan el rei de Grècia el va rebre a palau, convertit en un mite, i li va preguntar quin regal volia com a premi per la seva gran victòria, va contestar, “Un burret, majestat, perquè reparteixo l’aigua carregant dues garrafes”. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.
Miquel Pucurull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada