Carme Soriano i Tresserra (Barcelona, 1917-1996), guardonada l’any 1987 com una de les forjadores de la història esportiva de Catalunya, va ser una nedadora que hauria tingut projecció internacional si la dona, en els anys trenta, hagués participat en uns Jocs Olímpics, per exemple. Com sigui, va desenvolupar la natació femenina a Catalunya i l’estat espanyol. Fou 37 vegades campiona de Catalunya i 44 recordista en set de les distàncies de crol, les dues de braça, les dues d’esquena i els tres relleus. Va aconseguir 31 rècords d’Espanya en dotze proves diferents i en tots els estils i especialitats, així com 13 rècords més en equip. L’any 1932 va ser l’inici dels seus triomfs esportius més importants: va fer rècord d’Espanya en 100 i 200m braça i en 50, 100, 200, 300 i 400 metres lliures. Poc després va assolir el rècord d’Espanya també en les proves de 500, 800 i 1.000 metres lliures.
Tots els seus rècords, per cert, no van ser superats fins vint anys més tard. També cal afegir en el seu pal-marès esportiu les victòries aconseguides en el Gran Premi de Pasqua -una de les curses més prestigioses d’aquell temps-, que va guanyar des del 1931 fins al 1935 i, després de la Guerra Civil, les edicions del 1939 i 1940. I també en les travessies del Port de Barcelona en les quals va guanyar sis vegades. Algunes nedadors del Club Natació Barcelona que la recorden nedant diuen que era com un peix; aconseguia una harmonia i un lliscar a l'aigua que poques vegades havien vist.
L’any 1942 es va casar i va deixar de competir. La seva germana Enriqueta (Barcelona, 1920-1983), campiona d’Espanya deu vegades en crol i llargues distàncies, també va ser una gran figura de la natació femenina dels anys trenta. A Barcelona ambdues tenen una plaça en el seu honor al districte de Sarrià.
Miquel Pucurull
11/08/2020
