6.2.16

Pere Prat, l’atleta català més destacat de les primeries del segle XX

La semblança de Pere Prat, l’atleta català més destacat de les primeries del segle XX malgrat la seva curta carrera de sis anys, conté singularitats.

La primera, la forma en que va començar la seva activitat atlètica: era pastor al Pirineu i va ser vist per un directiu del FC Barcelona mentre corria, carregant un grossa motxilla, escapolint-se de dos carabiners que no van poder enxampar-lo. Per què el perseguien no se sap. Com sigui, el seu descobridor el va convèncer per a que ingresses a la secció d’atletisme del Barça. I així, Pere Prat, amb 20 anys d’edat, va debutar en un festival atlètic amb motiu del tancament de la temporada de futbol a l’agost de 1911. Al cap de quatre dies va batre el rècord de Barcelona de la mitja hora recorrent 8.676 metres.

Dotat d’unes condicions físiques excepcionals (1,80 d’alçada; 80 Kg i cinc litres de capacitat pulmonar) ho guanyava tot i es va convertir en un mite. Va arribar a ser plusmarquista de Catalunya i d’Espanya de totes les distàncies que llavors es practicaven, des dels 800 metres a la marató.


Pere Prat baixant el Passeig de Gràcia al davant d'una cursa de 1913

A la marató, precisament, va batre en més d’una hora el registre que havia assolit Francesc Túnica, el primer català que en va córrer una l’any 1910 en un velòdrom que hi havia al carrer de Muntaner de Barcelona, que fou la primera marató que es va celebrar a Espanya .

Instal·lat a Barcelona, Pere Prat compaginava una feina de cabrer amb els entrenaments: tant se’l podia veure repartint llet pels domicilis com corrent pels carrers de la ciutat, deixant bocabadats als transeünts.

En aquella època eren molt freqüents els desafiaments entre atletes. I així, cada diumenge es reptaven entre ells al Parc de la Ciutadella per fer proves des de 100 metres fins a 1.400, una volta al parc, on hi acudien molts aficionats a gaudir dels reptes.


Pere Prat (dorsal 23) arribant  segon en una cursa al Parc de la Ciutadella

El 9 de gener de 1916 va guanyar el primer Campionat de Catalunya de Cros que es va celebrar. S’explica que pel primer Campionat d’Espanya de Cros que s’havia de celebrar a Madrid al cap d'un mes el va desafiar Emilio Gonzalez, el millor atleta madrileny en aquells moments. Pere Prat va guanyar la prova amb total autoritat (Gonzalez va quedar tercer) i es va convertir en el primer campió de cros d’Espanya de la història. Va ser el 6 de febrer de 1916. Com anècdota, cal afegir que l’any següent, també a Madrid, en Pere Prat va tornar a quedar campió d’Espanya.

Aquestes van ser les seves marques:

800 metres: 2’14 (Any 1916)
3.000 metres: 9’23 (Any 1916)
Milla: 4’43 (Any 1915)
1.500 metres: 4’31 (Any 1915)
3.000 metres: 9’23 (Any 1915)
5.000 metres: 16’19 (Any 1915)
10.000 metres: 34’29 (Any 1915)
1 hora: 17.698 m (Any 1913)
Marató: 2h47’18 (Any 1913)

Quan tenia vint-i sis anys, el 1917, es va lesionar seriosament i va haver de retirar-se. D’haver estat molt reconegut pels seus triomfs i haver-se fet famós, va deixar d’ aparèixer en els mitjans de l’època i se li va perdre el rastre.

Una altra de les curiositats és la forma en què se’n va sortir de les dificultats que va patir després de deixar l’atletisme. Amb el temps es va saber que se’n va anar a Anglaterra a treballar de mil feines, des de fogoner de trens fins a cambrer. Més tard va anar a Estats Units. Al principi les va passar molt magres. Però, deuria de ser emprenedor perquè va engegar una empresa de taxis a Nova York (hi va afegir una lletra “T” al seu cognom per fer-lo més ianqui) i li va anar força bé.

 
Pere Prat i un dels seus taxis a Nova York

Malauradament, amb el pas del temps, les gestes del campió Pere Prat van restar en l’oblit. Com a reconeixement i en el seu record, he volgut glossar la figura d’aquest pioner de l’atletisme a Catalunya.

Miquel Pucurull

 

1 comentari: