Amigues i amics, ens durarà molt el desencís per la catàstrofe de l’altre dia a Valencia. Els valencians els tenim molt a prop i són com germans nostres. I em va saber greu que el passat cap de setmana no es cancel·lessin les manifestacions esportives a tota Espanya en senyal de dol. No es van celebrar a la comunitat valenciana –només hagués faltat-, però a la resta es van fer. Per interessos econòmics es van jugar gairebé tots els partís de futbol, de bàsquet, de handbol... de tots els esports, com si res hagués passat. Com si el que s’estava vivint no mereixés respecte. Només un minut de silenci per les víctimes i endavant. Va ser exemplar que els futbolistes afirmessin que s’havien d’ajornar tots els encontres. Però el president de la seva patronal va forçar-los dient que “el millor missatge de condol era no parar enlloc.” Per llogar-hi cadires!!!. Els espectacles no es van suspendre. Però s’està a temps d’esmenar-ho.¿Per què no es fa que tots els esdeveniments esportius d’un cap de setmana siguin solidaris? Vull dir, que les recaptacions de les entrades de tot arreu vagin a parar als damnificats, com s’ha anunciat que es farà al campionat del món de motoGP que s’ha de celebrar a Montmeló. Mai no és tard. Seria la millor aportació de l’esport per ajudar a pal·liar els efectes d’aquesta colossal tragèdia. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
11/11/2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada