Pinta quadres (n'ha venut uns quants) i també pinta pedres que els seus amics duen a les muntanyes perquè qui la trobi se la pugui quedar, regalar-la a algú, o agafar-la i portar-la fins a un altre cim. En el seu Facebook Noe Gaya rep contínuament indicacions d'on es van deixant les pedres, amb històries de les persones que les han trobat. Fins i tot, en Kilian Jornet n'ha pujat una al McKinley, la muntanya més alta d'Amèrica del Nord.
La raó de perquè pinta pedres és curiosa. Mentre feia recuperació, el seu fisioterapeuta li va explicar una història sobre unes pedres escrites, que van de cim en cim i de mà en mà portant missatges de gratitud, esperança i amor a les persones, la vida i la naturalesa. I el dia del seu aniversari li va regalar una d'aquestes pedres. Li va suggerir que en pintés algunes amb una nota sobre la seva història de lluita. Els que la coneixen les deixarien a la muntanya.
Ho va començar a fer fa un parell d’anys i ha aconseguit, en equip, que les pedres cobrin vida connectant històries plenes d'empatia. Ella diu que la pedra no té un valor visual sinó interior, que és el més important.
Avui, tots els participants de la Cursa de Francolí, de 5 o de 15k, rebran una pedra de la Noe en la bossa d’obsequis. Les ha pintat amb la intenció que cada atleta porti la seva pedra al cim d’una muntanya, de manera que, simbòlicament, ella també hi pugui arribar.
1/8/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada