Als ultra-veterans ens agrada donar consells encara
que no ens el demanin. Avui voldria donar-ne un als que esteu a la Infermeria atlètica per culpa d’una
lesió. Us recomano que, en aquests casos, tingueu fe absoluta de que us en
sortireu. Al febrer de fa set anys vaig caure i em vaig fer una seriosa lesió en
un genoll. El metge que em va donar l’alta al cap d’uns mesos em va dir que no
correria mai més. No en vaig fer cas. El genoll va quedar malmès per sempre,
però he pogut seguir corrent. Fa quatre anys vaig patir una tendinitis a la
mateixa cama. No em vaig recuperar bé i vaig sortir a la marató de Barcelona
del 2016 . Error. Al km 23 vaig haver de plegar. Aturada total. Però, desprès de
quatre mesos de fisioteràpia i piscina, vaig tornar a córrer. On vull anar a
parar és a dir-vos que quan es pateix una lesió heu d'estar convençuts que us
en sortireu. Hi ha dies que et venen ganes de llençar la tovallola, d’enviar-ho
tot en orris. Però no ho feu. Si un octogenari com jo se’n pot sortir, ¿què no podran
uns corredors o corredores joves o madurs? Si la lesió és poca cosa, deixeu
de córrer un dies. Si és seriosa, poseu-vos en mans d’un professional. Però no
us arrugueu per res del món. Penseu, només, que us recuperareu. Creieu-me.
Miquel Pucurull
28/07/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada