Sobre aquest assumpte, ho sé per experiència, hi haurà qui dirà que “el mercat és lliure”; que “si no vols pagar tant no la corris”, etc, etc. Però de la mateixa manera que, com a consumidors, podem dir que una cosa és cara si ens ho sembla, tenim tot el dret del món de denunciar que el que una cursa de 5 quilòmetres costi 18 euros (15 si ja tens Chip) és una animalada. I crec que els que som assidus “clients” podem (hem de) queixar-nos -especialment si ho comparem amb el preu d’altres proves de la mateixa distància o major- pel que significa com a premonició.
Per començar, aquesta tindrà el malaurat honor de ser la cursa de 5 km més cara de l'any a Espanya. Surt a 3,60 per quilòmetre. Dic de l'any perquè per a l'any que ve ja està anunciat que El Quart de La Mitja de Granollers, també de 5 Km, serà encara més cara.
Potser no servirà de res la nostra queixa i, malgrat el preu, s’esgotaran els dorsals en quatre dies. Perquè, misteris de la vida, com més cara és, més gent s’hi apunta i més aviat s’acaben. Però ho hem de dir clar i català: s’ha de tractar d’aturar l’escalada de preus de les inscripcions de les curses, sense parangó en cap altre producte de consum (que és en el que s’ha convertit un dorsal). Que no sigui que el que va néixer fa més de trenta anys com un esbarjo popular es converteixi en una pràctica només apta per a les classes benestants.
Miquel Pucurull
15/10/2013