Permeteu-me un joc de paraules: el món popular del
córrer és un món que va més enllà del córrer. En molts casos és així. Què us he
de dir! Va més enllà quan, com veiem en moltes curses, hi ha corredors i
corredores que s’han unit per ajudar els discapacitats que no poden córrer-les. N’hi ha uns
quants, d’aquests atletes anònims solidaris, i cada dia més, que renuncien a fer la
cursa i se sacrifiquen espitjant les cadires de rodes de nens i adults que
tenen serioses limitacions. Va més enllà del córrer quan, uns altres, acompanyen corredors cecs
duent-los agafats de la mà. Va més enllà, quan una munió d’atletes populars,
també cada cop més nombrosa, fan allò que es coneix a l’estranger com el run for charity i corren proves d’alta
dificultat (maratons, triatlons, ironmans, etc.) tot
recaptant diners del seu entorn per una causa benèfica. I, definitivament, el
món del córrer va més enllà del córrer quan, com es fa patent cada cap de
setmana, hi ha un munt de curses solidàries on els beneficis nets, ben
contrastats, serveixen per ajudar una causa humanitària. Unes mostres
d’altruisme totes elles que, sigui dit de passada, no sé veure en altres
disciplines esportives.
Miquel Pucurull
28/07/2019